La llei d’ Amnistia va entrar ahir en vigor. Ara els jutges hauran de decidir si l’apliquen i com ho fan o si eleven els seus dubtes al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Durant les primeres hores de vigència de la norma es van percebre les dues velocitats que imprimirà la justícia a l’execució de la nova legislació. Mentre que tot apunta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aplicarà l’amnistia a Artur Mas i Quim Torra i a la resta d’afectats per causes jutjades a Catalunya, el Tribunal Suprem va expressar ahir dubtes sobre la norma respecte als condemnats i als investigats en la causa del procés.
En una providència dictada cinc hores després de l’entrada en vigor l’instructor de la causa, Pablo Llarena, va deixar entreveure que no veu tan clar que Puigdemont i la resta d’investigats fugits puguin acollir-se a l’amnistia a causa de les reserves que li suscita l’ encaix del delicte de malversació.
El magistrat va donar cinc dies a les parts perquè es pronunciïn sobre si els supòsits que regula la llei permeten aplicar-la als investigats i va advertir que durant aquest temps manté vigents les ordres d’arrest a Puigdemont i a la resta d’investigats malgrat que la llei estableix que les mesures cautelars s’han d’aixecar immediatament. Ara el dubte és saber si passats aquests dies, Llarena decidirà aixecar les ordres d’arrest o les mantindrà actives, fet que posaria en dubte la tornada de Puigdemont sis anys després per assistir a la sessió d’investidura del Parlament.
Llarena
Pablo Llarena té a les mans decidir si són amnistiats els investigats pel procés que encara no han estat jutjats: l’expresident i els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Els tres primers, encausats per desobediència i malversació de cabals públics; mentre que Rovira només per desobediència.
L’instructor del procés expressa dubtes de l’encaix de la malversació en la nova norma
Ahir en la seva resolució va demanar a les defenses dels investigats i a les acusacions – Fiscalia, Advocacia de l’ Estat i Vox– si, segons la seva opinió, cal aplicar-los la llei d’oblit penal. La providència també recull algunes pistes sobre quin pot ser el camí que seguirà Llarena en aquest cas. L’instructor adverteix que, si bé correspon al poder legislatiu “l’establiment dels criteris per ser beneficiat per l’amnistia”, correspon als jutges identificar les persones concretes que es podrien acollir a la llei.
Serà el magistrat el que tindrà l’última paraula, ja que els informes que presentin les parts en un termini de cinc dies en cap cas són vinculants. A més, recorda que la llei “exclou” alguns supòsits, com la malversació, i assenyala que és un delicte que pot afectar els interessos financers de la Unió Europea, cosa que ja anticipa que Llarena sospesa presentar una qüestió prejudicial al TJUE, tràmit que paralitzaria l’aplicació de l’amnistia de Puigdemont fins a un pronunciament de l’ òrgan europeu.
Aquesta és la tesi que sostenen els quatre fiscals del procés, que s’oposen a amnistiar el delicte de malversació.
La sala del jutge Marchena
La segona providència la va dictar la Sala Penal del Suprem, que va sentenciar els líders independentistes. Alguns d’ells, com l’exvicepresident Oriol Junqueras, continuen tenint vigent la inhabilitació malgrat els indults que va promoure el Govern de Pedro Sánchez. La sala que presideix Marchena va donar també un termini de cinc dies a la Fiscalia, a l’acusació popular i a les defenses de Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, perquè formulin les al·legacions.
Tsunami
El fiscal general demana als fiscals del procés un informe per respondre als jutges del Suprem
La causa per terrorisme de Tsunami Democràtic es va dividir en dues, després que el Suprem assumís la part de la investigació de l’ Audiència Nacional relacionada amb els aforats Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. Els dos tribunals també van activar ahir els tràmits per decidir si són fets que es poden amnistiar. La instructora al Suprem, Susana Polo, va donar deu dies a les parts, el doble que els seus companys de l’ Alt Tribunal, perquè es pronunciïn sobre Puigdemont i Wagensberg. El mateix va fer el jutge Manuel García-Castellón sobre deu investigats més, entre els quals hi ha el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay.
Xoc a la
El fiscal general de l’ Estat, Álvaro García Ortiz, es va reunir ahir amb els quatre fiscals del procés per demanar-los un informe processal amb què respondre a les providències de Llarena i Marchena. A García Ortiz no li serveix l’extens document que, sense sol·licitar-lo, li van lliurar fa dues setmanes els mateixos fiscals que van sostenir fins al final del judici que els líders del procés van cometre un delicte de rebel·lió. A l’esmentat informe advocaven per no aplicar l’amnistia sense ni tan sols demanar-ho a Europa. Ho tenen tan clar que no dubten que recorreran contra l’empara de l’article 27 de l’ Estatut Fiscal si García Ortiz els dona una ordre contrària al seu criteri.
El Tribunal de
El Tribunal de Comptes va anar ahir un pas més enllà. L’ òrgan fiscalitzador dels fons públics va demanar directament a les parts sobre si cal plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En aquest procediment estan immersos una trentena d’ex alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya, entre els quals Artur Mas, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. La consellera a càrrec del procediment, Elena Hernáez, que va ser designada a proposta del Partit Popular, considera que la llei podria no ajustar-se a la interpretació que fa la justícia europea. Mentre decideix si planteja la qüestió, la consellera va decidir suspendre el termini per dictar la sentència.
El TSJC s’activa per
El TSJC pren la iniciativa per amnistiar els expresidents Artur Mas i Quim Torra
El tribunal català va prendre la iniciativa i va consultar a les parts sobre si ha d’amnistiar els condemnats pel 9 N, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau; l’expresident Quim Torra; l’exalcalde d’Agramunt i exconseller d’ Exteriors, Bernat Solé; l’exdiputat de la CUP Pau Juvillà i els considerats arquitectes del procés, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i la consellera de cultura, Natàlia Garriga, aquests últims encara pendents de judici. Jové i Salvadó són els únics que el TSJC imputa per malversació.
La Sala Civil i Penal va donar trasllat a les parts perquè en deu dies es pronunciïn sobre si el tribunal ha d’amnistiar els condemnats o imputats. El TSJC també deixa fora de l’aplicació l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, ja que els fets que constitueixen el motiu de la seva condemna no es considera que estiguin relacionats amb el procés.
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van ser condemnats a gairebé dos anys d’inhabilitació per l’organització de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014. Malgrat que les penes d’inhabilitació ja estan esgotades, l’aplicació de l’amnistia comportarà la cancel·lació dels seus antecedents penals. El mateix que l’expresident Quim Torra, condemnat a 18 mesos d’inhabilitació per no despenjar una pancarta a favor dels presos.
