Després d’unes primeres enquestes molt optimistes, el PP va rebaixar les expectatives la segona setmana de campanya i va arribar a parlar fins i tot d’empat. Al final, amb un 34% dels vots i 22 escons al Parlament Europeu, les urnes han atorgat a Alberto Núñez Feijóo la tercera victòria consecutiva en unes eleccions celebrades a tot Espanya, després de les municipals del 28 de maig i les generals del 23 de juliol de l’any passat. Tres de tres.
A la seu del carrer Génova respiraven ahir a la nit alleujats, ja que poden presumir que, des que el líder gallec va deixar la Xunta per dirigir el PP, fa dos anys, sempre ha vençut el PSOE de Pedro Sánchez quan tots els espanyols han estat cridats a pronunciar-se. Un primer objectiu aconseguit: el plebiscit sobre el president del Govern en què el mateix Feijóo va voler convertir les europees s’ha guanyat, segons el PP, malgrat que la distància de quatre punts sobre la candidatura socialista, i amb una participació tan baixa, no és fàcilment extrapolable a unes generals.
“La censura s’ha constatat a les urnes”, anuncia Gamarra en una nit d’alegria continguda
“La censura ha quedat constatada a les urnes”, va assenyalar la secretària general del PP, Cuca Gamarra, al punt de la mitjanit a la sala de premsa. En un plebiscit es decideix entre el sí i el no, va recordar, i va valorar que s’hagi imposat el “sí a una alternativa constructiva i moderada” i el “no a la corrupció, a l’amnistia i a la mentida com a forma de govern”. En una nit en què l’alegria era més continguda que desfermada, Feijóo es va afegir a la celebració pel “triomf transparent” davant del centenar de càrrecs i militants aplegats a l’entrada de Gènova. “Els murs han perdut i els ponts els tornem a construir. No ha funcionat el discurs de la por”, va dir.
En una campanya marcada per la polarització i que Sánchez va començar confrontat amb Vox arran de la visita del president argentí, Javier Milei, a Espanya per participar en un gran míting de la ultradreta mundial, el PP s’ha esforçat per presentar-se com el vot útil de l’oposició i finalment ha aconseguit gairebé sis milions de paperetes malgrat l’empenta de la formació de Santiago Abascal, que obté sis eurodiputats, i la irrupció de l’agitador Alvise Pérez, que es presenta a si mateix com un outsider de la política amb S’ha Acabat la Festa, una plataforma sorgida a les xarxes, i que fonts de la direcció popular inclouen en l’òrbita de la dreta radical pel furibund antisanchisme.
Per blocs, l’executiva del PP s’havia proposat que els partits favorables a l’amnistia i que donen suport a l’ Executiu de coalició entre el PSOE i Sumar fossin derrotats pel “centredreta i la dreta” (a seques, a Génova es resisteixen a parlar d’ extrema o d’ ultra ). I, malgrat que la suma de PP, Vox i S’ha Acabat la Festa es va quedar en el 48%, els seus 31 escons suposen la meitat més un dels 61 que corresponen a Espanya.
El PP absorbeix d’una mossegada Ciutadans –a la llista tenia tres candidats que venien de la formació liberal, i un ha aconseguit una acta a Brussel·les– i això li permet destacar el gran salt que ha tingut lloc des del 2019, quan la llista encapçalada també per Dolors Montserrat, però amb Pablo Casado a la presidència, va aconseguir dotze eurodiputats (a què se’n va afegir un després del Brexit).
Així doncs, la relliscada de Feijóo no descartant una moció de censura amb Junts encara que sembli paradoxal quan el rebuig de l’amnistia ha estat el principal cavall de batalla del PP no ha propiciat la caiguda del líder popular en la seva particular cursa amb Sánchez, en què també ha recorregut, per arribar primer a la meta, a un enduriment de les posicions sobre el control de la immigració en un intent de frenar les fugides cap a Vox, que planteja deportacions massives.
