Per Europa! I per Catalunya!

Per Europa! I per Catalunya!

Quan encara no tenim clar si es repetiran les eleccions a Catalunya, tornem a estar convocats a anar a les urnes diumenge que ve. En aquest cas, per elegir els que ens representaran al Parlament Europeu en una legislatura transcendental per al futur de la Unió Europea. Per a la ciutadania i per a les seves institucions. En parlaré més endavant, però abans vull insistir en la reflexió del meu últim article en què implorava estabilitat política a Catalunya.

(FILES) This photograph shows a giant poster announcing the upcoming European elections, on the facade of the European Parliament building in Strasbourg, eastern France, on May 8, 2024. European Parliament elections will be held on June 6-9, 2024. (Photo by SEBASTIEN BOZON / AFP)

  

Sebastien Bozon / AFP

Fa més d’una dècada que dura la crisi i la depressió política en la qual s’han perdut temps i energies, i s’ha sembrat la llavor de la frustració. No només no som independents, sinó que som més dependents que abans. No només no hem guanyat reconeixement de la UE o de la comunitat internacional, sinó que hem perdut molt del que havíem atresorat en el pla espanyol, europeu i global. I no només no som un Estat ric, a la manera escandinava, com se’ns pregonava, sinó que continuem sent una autonomia, però ara en alguns­ aspectes més empobrida.

Ens convé a tots girar full i reprendre el camí del progrés econòmic i social en el context d’una millora de l’autogovern. I, per descomptat, del finançament. I no serà fàcil aconseguir-ho. Ni ràpid. S’ha destruït molt. Però per començar a refer el camí necessitem estabilitat. I que ningú s’enganyi: l’estabilitat no començarà a forjar-se fins que es trenquin els blocs divisoris dels últims anys i fem de la transversalitat la divisa de la necessària convivència social i política.

Els resultats del 12-M ofereixen més d’una via per materialitzar aquest anhel­. Malgastar-les significaria ajornar encara més la sortida de la nostra depressió. Ja em disculpareu, però no és just que una vegada per sempre no es torni a Catalunya l’estabilitat robada! Sisplau, els que ho tenen a l’abast, no provoquin una repetició electoral! No hi guanyaria ningú i tots hi sortiríem perdent.

Fem de la transversalitat la divisa de la necessària convivència social i política

Però, com deia abans, el que sí que és segur és que aquest diumenge podrem votar a les eleccions europees. Sé que la temptació de molts (massa segurament) és negligir del nostre compromís democràtic. Uns, perquè estan tips de votar. Però ¡quina sort poder-ho fer! O ¿és que ens hem oblidat dels molts anys en què no es podia? D’altres, perquè erròniament pensaran que ens afecta poc el que es decideix a Brussel·les. N’hi haurà prou amb una mica de memòria per refrescar les imatges de pagesos manifestant-se per les ciutats europees assenyalant com a causes dels seus mals les polítiques de la UE, la burocràcia, la demanda de clàusules mirall per aplicar als productes importats... Ens incumbeix o no el que es decideix a la UE? No som conscients de com influeixen en el nostre futur i en el dels nostres fills el canvi climàtic o la immigració? Ens agrada com s’afronten fins ara aquests dos reptes o cal canviar algun enfocament? I el destí del nou món que la pandèmia i la guerra tant han canviat, els europeus el deixarem només en mans de tercers?

Macron, en l’acte d’obertura de la seva campanya per a les europees (cert que en un to exageradament dramàtic), afirmava que havíem de ser lúcids perquè “la nostra Europa pot morir”. Lògicament, parlava de mort en termes polítics, socials i econòmics. Del final del model generat després de la Segona Guerra Mundial de llibertat, progrés i justícia social (que, segons Milei, sempre és injusta). No deixem que mori Europa. Ni, per descomptat, Catalunya.

Lee también
Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...