Baròmetre del bon o mal humor de Catalunya, sense detriment de tants altres clubs i entitats esportives, el FC Barcelona ofereix aquests dies una dualitat insòlita: el panorama poc encoratjador del primer equip de futbol masculí i l’èxit del femení, que ha alçat la seva tercera Lliga de Campiones en un estadi de San Mamés ple de gom a gom, un fet impensable pocs anys enrere que posa llum en la grisor.
El mateix club que deprimeix la seva afició i en el qual aquesta temporada no hi ha res a celebrar els ha donat una alegria conforme als temps a càrrec del planter femení, que va omplir diumenge la plaça Sant Jaume de Barcelona per compartir un títol guanyat sobre el terreny de joc, sense cap de les polèmiques que tan sovint envolten el futbol masculí, fins i tot quan es guanya.
El FC Barcelona la va encertar impulsant el seu equip femení, una llum en la foscor
Si hi ha una aposta estratègica del FC Barcelona encertada aquests anys és la del primer equip femení. Els seus progressos són remarcables i modèlics des que va perdre a Budapest fa sis anys la seva primera final europea. Sense gaires focus, sense xifres astronòmiques ni mediacions de grans agents –tot arribarà, per desgràcia–, el FC Barcelona ha deixat treballar els seus professionals, sense grans interferències, amb el resultat d’un equip no només victoriós sinó reconeixible per les seves qualitats (fa tres anys, pocs aficionats haurien estat capaços de dir el nom de tres futbolistes; avui Alexia, Aitana, Mapi León, Coll, Hansen, Walsh, Pina i companyia estan en boca de l’afició).
Mentre que en l’àmbit masculí el president Laporta es queixa (amb força raó) del llegat heretat dels seus antecessors, en el femení passa el contrari. L’aposta feta pel president Bartomeu arran de la desfeta de Budapest ha donat fruits, als quals tampoc no són aliens els actuals responsables del club, que han sabut millorar l’herència. La marxa de l’entrenador Giráldez, de balanç excel·lent, no hauria de desviar l’equip del camí del treball silenciós, la lluita per l’excel·lència i la fam de títols, encara que sigui impossible millorar el balanç del 2024.
El futbol femení ha cobrat força a tot el món –als Estats Units sempre n’havia tingut– i aporta un gra de sorra en la lluita per la igualtat de gènere. L’ampolla no és plena però seria injust negar la rapidesa dels progressos, sobretot en comparació amb altres camps de la societat.
A Espanya, el FC Barcelona i la influència decisiva de les seves futbolistes en els èxits de la selecció nacional auguren un gran futur d’aquest esport, en espera que altres grans clubs de futbol es prenguin per fi seriosament els seus equips femenins. Cap entitat no està obligada a res, però els números comencen a suggerir que un gran equip femení ni és deficitari ni treu prestigi a les grans marques del futbol europeu. Ben al contrari.