“L’avantguarda”, “el canvi”, “la revolució”, “la llibertat” sempre van ser consignes de l’esquerra. Ja no. Se les ha apropiat la dreta, propietària avui de l’energia, el soroll i, més i més, dels vots. Mireu els duels entre Trump i Biden, o Milei i Pedro Sánchez: són Billy the Kid contra el xèrif; els rebels contra l’establishment.
La dreta no només està avançant en el terreny electoral, està canviant la cultura. Per exemple, en la diplomàcia. L’ortodòxia sempre ha estat que les relacions entre els estats es caracteritzaven per la cortesia. Es feia un esforç per no ofendre. Hi va hagut excepcions, però en general s’obeïa a l’esperit de la frase d’un diplomàtic anglès: “Un ambaixador és un home honest enviat a l’exterior a mentir pel bé del seu país”.
L’ambaixadora espanyola a l’Argentina ja no haurà de mentir més, perquè el seu cap, el president del Govern espanyol, l’ha fet tornar a casa com a protesta per l’insult que el president de l’Argentina va llançar fa uns dies contra l’honor de la seva dona. Ja ho sabeu, Javier Milei, de visita a Madrid, va declarar davant els seus camarades del partit Vox que Begoña Gómez era una “corrupta”. Diuen que la guerra és la diplomàcia per altres mitjans. Bé, amb l’Argentina i Espanya de sobte és al revés. La diplomàcia ha passat a ser la guerra per altres mitjans, una indissimulada enemistat caracteritzada pel menyspreu mutu.
Lluny de lamentar aquesta situació, jo la celebro. En nom de la veritat, en contra de la hipocresia, alimento l’esperança que el candor que avui defineix les relacions bilaterals entre aquests dos països en altre temps “germans” s’escampi i es propagui, que un dia es digui que Milei i Sánchez (però Milei més) van obrir el món a l’aire fresc del que potser se n’acabarà dient “la nova diplomàcia”.
Hi ha motius per pensar que l’exemple hispanoargentí arrelarà. Primer, perquè fa temps que Milei escalfa motors. Ja havia acusat el president de Colòmbia de ser “un assassí terrorista”, i el de Mèxic de ser “un ignorant”. Encara que, per ser justos, s’ha de reconèixer que Milei no ha patentat res.
A l’ Amèrica Llatina ell ja va tenir el seu mestre en Hugo Chávez, mostra no per primera vegada de com s’assemblen en les formes els radicals de dreta i esquerra. El líder bolivarià de Veneçuela li va dir “feixista” al seu dia al president del govern espanyol José María Aznar; “burro”, al president George W. Bush; “cadell de l’imperi nord-americà”, al president Vicente Fox de Mèxic.
Chávez va morir i el seu estil diplomàtic se’n va anar a la tomba amb ell. Avui ha ressuscitat. La principal raó per la qual em sento optimista que ara sí que s’assentarà el nou estil de fer diplomàcia és que el practica l’ex i potser futur president del país més influent de la terra. Donald Trump és el que va reiniciar la tendència i ara, amb el suport del seu company argentí, té una excel·lent possibilitat de consolidar-la a escala mundial.
Trump va reiniciar la tendència grollera; ara amb Milei la pot consolidar a escala mundial
Trump, recordem-ho, no va agafar afecte als països africans durant la seva presidència, quan els va anomenar a tots shitholes (literalment, forats de merda). Ni al veí Mèxic, que va dir que era un país de “criminals i violadors”. Ni al primer ministre del Japó, a qui li va dir, en un to deliberadament amenaçador: “Recordo Pearl Harbor”.
Bé. Però el que li demanaria a la nova diplomàcia és que es refini una mica. Que s’insulti, sí, però amb més gràcia. Que avanci més enllà de la retòrica de pati d’ escola que veiem avui entre Espanya i l’Argentina ( i no oblidin els que veuen Sánchez com l’adult aquí que podria haver tallat l’embolic de soca-rel fa tres setmanes si hagués acomiadat el ministre del Govern espanyol que va acusar Milei de consumir drogues).
He buscat inspiració en un llibre el títol que es tradueix de l’anglès com Els insults més enginyosos i més malvats de la història humana. El que veig en aquest llibre és que poques vegades els insults van dirigits des del govern d’un país a un altre, sinó més aviat s’intercanvien entre polítics del mateix lloc. En citaré alguns exemples dels quals podrien aprendre Donald Trump i Javier Milei, i que podrien servir com a models per a l’exercici de la nova diplomàcia internacional.
Comencem amb allò que el president nord-americà dels anys seixanta Lyndon Johnson va dir del futur president Gerald Ford: “És tan ximple que és incapaç de deixar anar un pet i mastegar xiclet alhora”. Que Milei digués alguna cosa així de Sánchez significaria elevar força el nivell. Millor, almenys, que el crit coral que Milei va celebrar en un estadi de Buenos Aires dimecres: “¡Pedro, compadre, la concha de tu madre!”.
S’han de refinar una mica: insultar-se sí, però amb més gràcia, anant més enllà del pati d’escola
Una mica de grolleria sempre serà benvinguda, per tal que s’allunyi dels tòpics i demostri una certa invenció. M’agrada, per exemple, l’observació d’una diputada anglesa sobre l’autosatisfet brexiter Nigel Farage. “El veig i sempre penso –va dir la diputada– que sembla que algú li hagi ficat un dit al cul i n’estigui gaudint de debò”.
D’altra banda, una bona resposta de Sánchez a Milei per allò de la seva dona, o de Milei a Sánchez per allò de les drogues, hauria estat la del polític australià a un parlamentari opositor: “Un insult teu és com una fuetada amb un enciam”. O com va replicar un parlamentari anglès a un discurs presumptament ofensiu d’un rival: “Com ser envestit per una ovella morta”.
També tenim allò que algú va dir sobre un dels ídols de Milei, Margaret Thatcher: “Es comporta amb la sensibilitat d’una serp anaconda amb fam de sexe”. Adaptat al sexe masculí, tampoc no seria un mal comentari per part de Sánchez sobre Milei. Més contundent que retirar l’ambaixadora o declarar pomposament: “Més enllà de la ideologia hi ha l’educació”.
Bé, res. Ens agradi o no, la diplomàcia dona tots els senyals d’abandonar les solemnitats del passat i convertir-se en
un esport brut i brutal. Potser no és una mala cosa. Ho dic pel simple motiu que les bones maneres entre les nacions
no han resultat exactament al llarg dels segles en un món més pacífic, civilitzat o millor. Només demano que si insulten en la nova era que s’acosta ho facin amb una miqueta més de classe de la que han exhibit Sánchez i Milei, o Hugo Chávez i Donald Trump.
Columna sobre un tema que no interessa
