Ahir el Barça va destituir Xavi Hernández, entrenador del primer equip masculí, després d’haver-lo ratificat en el càrrec fa cosa d’un mes. Sembla que el canvi d’opinió del president Laporta i la direcció esportiva, sobre l’oportunitat de la seva continuïtat, es va produir arran d’unes declaracions del míster abans del partit de Lliga contra l’Almeria, on transmetia una certa falta de confiança en el projecte: “El culer ha d’entendre que la situació és molt difícil. La situació és complicada, sobretot des d’un punt de vista econòmic, per competir amb els màxims competidors, tant el Madrid a Espanya com a Europa”. Sembla una ironia cruel del destí que Xavi hagi caigut en el mateix parany on va caure qui havia estat el seu ídol de petit, Bernd Schuster, que van fer fora del Reial Madrid per unes declaracions on també aigualia, en major grau que Xavi, la confiança en les possibilitats del seu equip. “ Al Camp Nou ara és impossible guanyar”, va arribar a dir l’entrenador alemany, abans d’un clàssic. “ El Barcelona està molt bé. Està arrasant. Jo crec que és el seu any. Tal com estem nosaltres, ho intentarem”.
L’aposta decidida i valenta pels joves del planter ha estat el seu millor llegat
Xavi, segurament el millor jugador català de tots els temps, autèntica llegenda del club i extraordinari intèrpret de l’estil de joc del Barça, va assumir el càrrec d’entrenador blaugrana amb valentia, en un moment molt difícil per a l’entitat. Només per això li hauríem d’estar eternament agraïts. Ha aconseguit un títol de Lliga que encara ningú li exigia i una Supercopa espectacular, en un dels millors partits de la seva etapa. Però és veritat que només ha pogut fer jugar l’equip d’acord amb el seu ideari en ocasions comptades. I un cop admetem que les seves intervencions a la sala de premsa, i la seva relació amb els àrbitres, no han estat sempre inspirades, també hauríem de reconèixer que ha tingut una mala sort endimoniada, sobretot en les lesions de jugadors clau. La línia defensiva se li va espatllar en bloc la temporada anterior, pel virus FIFA, just abans d’enfrontar el Bayern Múnic en Lliga de Campions. I en el primer trimestre d’aquesta temporada, quan esperàvem que pogués recuperar l’estil de joc del Barça, amb una línia de migcampistes molt prometedora (Gündogan, Pedri, De Jong, Gavi), se li han anat lesionant gairebé tots. La irregularitat en el joc, la falta de contundència a les àrees i molt desafortunats errors individuals han fet la resta. L’aposta decidida i valenta pels joves del planter ha estat el seu millor llegat. Tot i que la ferida deu doldre, jo li demanaria si us plau que no marxés gaire lluny. Si volem enlairar el club allà on pertoca, tan amunt com ens faran volar avui les noies, necessitem tots els herois ben a prop.