La decisió del fiscal del Tribunal Penal Internacional ( TPI), Karim Khan, de demanar als jutges de la cambra prejudicial que emetin ordres de detenció contra el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, i contra la cúpula de l’organització terrorista Hamàs per presumptes crims de guerra i de lesa humanitat ha generat reaccions diverses en la comunitat internacional sobre el paper i la jurisdicció d’aquest tribunal, mentre que a Israel ha provocat indignació.
Encara que Israel no reconeix la jurisdicció del TPI, la petició és un important cop polític per a Netanyahu i per a la imatge internacional de l’ Estat hebreu. Per al premier israelià, perquè veuria limitats internacionalment els seus moviments a risc de ser detingut si va a algun dels 123 països que accepten la jurisdicció d’aquest tribunal i que haurien d’arrestar-lo. Curiosament, sí que podria viatjar als EUA, principals aliats d’Israel, que tampoc no reconeixen el TPI.
Les peticions d’arrest fan aflorar aliats i detractors del paper del Tribunal Penal
La situació augmenta l’aïllament polític del premier, malgrat que el president Joe Biden s’hagi afanyat a qualificar d’“escandalosa” la petició del fiscal i hagi protestat per haver equiparat Israel i Hamàs. Si finalment el tribunal emet les ordres, la posició internacional d’Israel quedaria seriosament danyada per continuar mantenint la seva ofensiva a Gaza, i a la vegada molts estats que li venen armes tindrien una justificació legal per decretar un embargament, ja que no és el mateix exportar armament a un país acusat per un tribunal internacional de crims contra la humanitat.
Tota la classe política israeliana ha reaccionat entre la ira i l’escàndol, rebutjant el paral·lelisme entre l’exèrcit israelià i les milícies de Hamàs. Netanyahu ha dit que un “nou antisemitisme” ha arribat a la justícia i ha desqualificat el fiscal Khan per comparar els soldats israelians amb els “monstres” de Hamàs. Ahir, el Govern hebreu va demanar a les “nacions del món civilitzat” que s’oposin a les ordres d’arrest, aprofitant que la petició ha generat reaccions divergents a Europa. Mentre Itàlia, Alemanya, Txèquia i el Regne Unit qüestionen la decisió del fiscal, França i Espanya donen suport al TPI, i la Comissió Europea diu que respecta la independència del tribunal. Aquesta divisió europea explicita la seva fractura interna pel que fa a la visió del conflicte.
El cert és que Israel afronta un moment decisiu en espera que les tres jutgesses del tribunal preliminar considerin les proves aportades per Khan per aprovar o rebutjar la sol·licitud, ja que la decisió tindrà una repercussió internacional en la política israeliana. Per contra, les ordres d’arrest contra la cúpula de Hamàs amb prou feines augmenten la pressió sobre l’organització. Dos dels líders acusats estan amagats als túnels de Gaza, d’on no poden sortir i on fa mesos que Israel prova de matar-los. El tercer, Ismail Haniyeh, cap de l’oficina política de Hamàs, té la base a Qatar, emirat que tampoc no reconeix el TPI.
El fiscal està decidit que es castigui els responsables de la mort de més de 35.000 persones a Gaza i els dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre passat, que van segar la vida de més de 1.200 israelians. La decisió pot trigar setmanes i, mentrestant, la guerra continuarà a Gaza amb totes les seves conseqüències. Les ordres demanades suposen que per primera vegada en la història se sol·licita la detenció dels màxims líders en exercici d’un país aliat d’ Occident. Es tracta també d’una prova de foc per al mateix TPI, per establir els límits de la seva jurisdicció i veure fins on arriba el suport dels estats signataris de l’estatut de Roma, creador del Tribunal Penal.
L’impacte internacional de la petició no és res comparat amb el que tindrà la decisió del tribunal quan la prengui, sigui quina sigui. Sense oblidar que, el març del 2023, el TPI ja va dictar una ordre de detenció contra el líder rus, Vladímir Putin, decisió, com s’ha vist, amb més valor simbòlic que efectiu.