Els ‘nespros’ i el final de la IA

El defensor de les causes perdudes fa dies que parla a tothom del drama dels nespros . No és que ell n’hagi menjat mai gaires, però li rebenta que mentre que el iuzu i la mandarina satsuma fan milers de quilòmetres sobreembalats, els nespros es queden a les capses. Quina injustícia! Al mercat es va estar estudiant un calaix de nespros de la marca Xeska, color magenta i groc florescent, que semblava una capsa de gominoles. Per compensar els colors estridents, el productor hortofrutícola senyor A. Sanchis hi ha plantat “Premium quality” i cinc estrelles de cinc puntes, un dibuix d’un nespro amb dues fulles i un altre de tallat pel mig, perquè es vegi la polpa sucosa, amb tres pinyols que sobresurten. “Aquest senyor Sanchis ja sap què fer per vendre nespros ”, diu el defensor de les causes perdudes a la seva amiga fotetes . “Hi posa les fulles i tot, per donar una impressió de fruita sana. Quines fruites es venen amb fulles? Les mandarines! Només les mandarines, i encara no sempre, arriben al mercat amb un manat de fulles de fer bonic. Que es vegin que les acaben de collir de l’arbre. És l’últim recurs: si això no funciona, tururut nespros !”.

“Deus voler dir nespres”, diu l’amiga fotetes . Anys enrere el defensor de les causes perdudes havia fet campanya a favor de les nespres o nesples, que són diferents dels nespres, els nespros , els nyespros , les nyespres , els nispros i els micacos, però ara ja no en sap cap arbre. “Dura molt poc i a sobre no té varietats. Tu coneixes alguna varietat de nespres?”. “I tu, de cireres?”. “De cireres moltes! Les vermelles fortes, les grans i toves, unes que són per dins vermelles i sucoses, les que tenen la carn groga, les que exploten i taquen molt. I prunes també n’hi ha moltes: les grogues, les verdes, les que són vermelles per dins i per fora i les vermelles que quan les mossegues veus que de dins són grogues i penses: ‘Merda!’. Tenia una amiga que tenia un nesprer. En aquella casa a ningú li agradaven els nespres i no sabien com es collien. Jo hi anava, en collia, però no els collia bé. Perquè: saps aquella cosa que tenen a dalt que és com una punta que els connecta amb la branca? Jo la feia girar i m’emportava els nespres. No sabia que ho havia de tallar. Perquè si ho agafes i ho gires així, es podreixen. S’han d’agafar amb la cosa aquella que connecta. Tu com li diries?”.

A en Josep de can Pilotillo i en Roc de can Sastabé, que els han promès que els faran fixos

Un dels mòbils que hi ha damunt la taula enregistra el diàleg i va venent les dades a les grans companyies, perquè és un mòbil molt espavilat. En un soterrani, els pagesos que filtren la informació agrícola per alimentar la IA –en Miqueló Userda, en Josep de can Pilotillo i en Roc de can Sastabé, que els han promès que els faran fixos– no entenen ben bé la conversa i la deixen passar tal com raja. Al cap de pocs dies, la IA comença a fer el tonto: s’espatlla el sistema informàtic de la Renfe, a la senyoreta Margarida Trilla Rostoll li anul·len sense motiu tres classes de ioga amb cadells i un robotaxi Waymo de color rosa s’estimba contra un fanal a Potrero Hill, San Francisco.