Era una tradició: cada vegada que una figura de les lletres (franceses o internacionals) passava a millor vida, la majoria de mitjans de comunicació tenien la mateixa idea: trucar a Bernard Pivot perquè en fes una necrològica d’urgència. Fidel a un sentit de l’humor intransferible i lionès (denominació d’origen Beaujolais), Pivot va deixar escrit: “Temo que els meus col·legues de la ràdio, tan acostumats a trucar-me quan una figura de la república de les lletres desapareix, em truquin el dia del meu decés per demanar-me, per inèrcia, una evocació d’alguns records del difunt”.
Independent, loquaç, obstinat i moderadament insolent, Pivot cultivava una agilitat dialèctica que no dissimulava certa atracció per les vanitats privades i públiques. Primer, com a crític a Le Figaro , i després, com a responsable de programes de ràdio i de televisió, Pivot va inventar un format influent tant en la difusió de la literatura com en la promoció d’un artefacte, el llibre, que li agradava tractar amb un sentit expeditiu –subratllar, tocar, forçar, ensumar– de la sensualitat. Contra els que, enlluernats per l’electrònica, enterraven el llibre com a objecte, Pivot en defensava l’estructura i no es cansava d’elogiar la superioritat del llibre sobre qualsevol altre format com a transmissor i amplificador d’idees. “No faig programes de llibres. Faig programes sobre les idees que circulen als llibres”, repetia.
“No faig programes de llibres, sinó sobre les idees que circulen als llibres”, deia Pivot
No confiava en els comitès de lectura i assumia personalment la tria i la lectura de tots els títols que comentava. Resultat: llegir un llibre cada dia; és a dir, 365 llibres l’any. Tenia prou energia per, a més a més, ser un defensor militant i activista de la llengua francesa –va liderar els concursos nacionals de dictats i d’ortografia–, apassionat diletant dels vins, amant dels gats, membre actiu de l’Acadèmia Goncourt i, sobretot, entusiasta seguidor del AS Saint-Étienne, una passió que va encarnar-se en diversos llibres sobre les verts . Bon amic, entre d’altres, de Jorge Semprún, que va reivindicar quan, a principis de segle, va venir a Barcelona. En els últims anys, Pivot va cultivar una afició entusiasta per Twitter, que, segons ell, representava un espai de creativitat popular i espontània. Quan algú se sorprenia que una persona gran s’interessés per les xarxes, ell responia que era tan estrany com que els joves gaudeixin de tots els invents que els han precedit. Durant el confinament, Pivot va ser especialment actiu a Twitter, on va connectar amb la comunitat confinada amb inquietuds culturals, polítiques i socials. Un dels tuits més celebrats aquells dies deia: “Senyor primer ministre, vostè que ha escrit i publicat un llibre en què fa un elogi de la lectura, no tanqui les llibreries. Són indispensables per a la salut intel·lectual, moral i recreativa del país”.