Geòrgia és una república exsoviètica que té un acord d’associació amb la Unió Europea des del 2016 i que és candidata a ingressar a la UE des de desembre de l’any passat. Manté una estreta col·laboració amb l’OTAN, com va confirmar el viatge del seu secretari general, Jens Stoltenberg, el març
passat a Tbilissi, i també vol entrar a l’ Aliança Atlàntica. Les ambicions europeistes dels georgians fins i tot estan escrites a la seva Constitució, però el sentiment del 80% de la població topa amb la posició del partit governant, Somni Georgià, inclinat cap a posicions prorusses i que no ha donat suport a les sancions occidentals a Rússia.
El gir del primer ministre Irakli Garibaixvili cap a una sintonia més gran amb Moscou va provocar tals protestes que, el gener passat, va presentar la dimissió per sorpresa en un intent de recuperar la popularitat del seu partit davant les eleccions que s’han de celebrar a la tardor. La corrupció i les picades d’ullet constants al Kremlin van generar manifestacions massives, però el nou premier, Irakli Kobakhizde, ha mantingut la mateixa política.
Una norma inspirada en una del Kremlin il·lustra la polarització del país entre Europa i Rússia
La prova està en el projecte de llei que, en segona lectura, va aprovar dimecres el Parlament, conegut com la llei d’agents estrangers o la llei russa i durament criticada per l’oposició per les seves grans similituds amb una normativa russa contra la dissidència. Aquesta llei ja va ser sotmesa al Parlament el març del 2023. Segons el text de llavors, les oenagés que rebin finançament de l’estranger passarien a tenir la condició d’“agents estrangers”. Milers de georgians van sortir als carrers a protestar davant el Parlament malgrat la dura resposta policial. Després de tres dies de manifestacions, el partit en el poder va retirar el projecte de llei per evitar una escalada de la violència.
Un any després, el text ha tornat al Parlament amb retocs cosmètics i serà votat en tercera i última lectura a mitjans de mes. Això ha provocat noves protestes opositores que van derivar dimecres en desenes de detinguts. El Parlament va cancel·lar la seva sessió d’ahir a causa de les destrosses a l’edifici.
Òbviament, el Kremlin nega que sigui un projecte de llei “rus” i Kobakhizde el justifica dient que “les oenagés han intentat dues vegades organitzar una revolució a Geòrgia des del 2020”. La llei obligaria organitzacions, mitjans de comunicació i entitats similars que rebin almenys un 20% del seu finançament de l’exterior a registrar-se com a “agents d’influència estrangera”, com passa a Rússia. Això restringiria el marge d’actuació d’organitzacions georgianes que defensen, per exemple, els drets del col·lectiu LGTBIQ+ i d’activistes proeuropeus, deixant-les sota la lupa del Govern.
La Unió Europea i els Estats Units han advertit Tbilissi
que la llei és inacceptable i allunya Geòrgia del camí cap a la integració europea,
ja condicionada a reformes del sistema electoral, més llibertat de premsa i
a limitar el poder dels oligarques. Des
que, el 2018, Salomé Zurabixvili va la presidència de la República,
el país s’ha acostat molt a la UE. Ara la
presidenta ha dit que vetarà la llei si s’aprova, però Somni Georgià té prou escons a la Cambra per anul·lar aquest veto.
La guerra d’ Ucraïna ha portat el règim georgià a avalar les posicions del Kremlin. Fa uns mesos, el llavors primer ministre Garibaixvili va acusar Kíiv i l’oposició georgiana de voler empènyer el país a la guerra, argumentant que tot formava part d’un complot per a una “ ucraïnització” de Geòrgia.
Cal recordar que, com a conseqüència de dues guerres,
ocupa el 20% del territori georgià, ja que a Ossètia del Sud i Abkhàzia hi governen forces separatistes prorusses.
té un paper clau en els moments de canvi que viu el Caucas meridional en termes d’estabilitat regional. La tensió entre la identitat europea i la històrica influència russa polaritza la societat georgiana i, des del final de l’URSS, Tbilissi ha oscil·lat entre Europa i continuar sota la petjada russa.