Si han vist la pel·lícula Civil war, on els Estats Units viuen sota els efectes d’una terrible guerra civil com a estadi final d’una nació trencada, segur que els deu haver impressionat l’escena en què un grup de periodistes són retinguts per uns soldats que estan omplint de cadàvers una fossa comuna. Un d’ells, apuntant-los amb l’arma, pregunta als reporters: “Vosaltres, quina mena d’americans sou?”. El film no parla d’ideologies, per això el que impressiona és que això resulti irrellevant. El que els pregunta aquell boig és si són americans de bé o dels altres. L’odi és el motor del conflicte en una societat polaritzada.
L’escriptor Guillermo Altares escrivia un article a El País en què es referia a aquesta seqüència que clarament ens remetia a l’assalt al Capitoli dels Estats Units, i es preguntava si no es comença a albirar també en l’horitzó d’ Espanya: “Una deriva ens està trencant com a país i com a ciutadans, i ha arribat el moment de pensar en com es pot aturar”. És veritat que encara no hem vist personatges amb el tors nu i banyes al cap entrant al Congrés, però cada dia assistim al discurs d’altres bojos que des de determinats mitjans d’aquest país destil·len el mateix odi.
Qualsevol dia, algú ens preguntarà en to amenaçador quina mena d’espanyols som
Ahir, el dia va començar sota els efectes de la continuïtat de Pedro Sánchez, després de la pausa de cinc dies tancat a la Moncloa per reflexionar sobre el seu futur. I esclar que la crítica és sana en democràcia i que es pot interpretar que Pedro Sánchez, més que un acte d’amor a la seva família, ha fet un últim moviment tàctic. Però que el director del digital El Debat e afirmés que Sánchez ha comprat els bitllets per acabar la carrera política de la manera més tràgica possible no només és una amenaça, sinó que sembla un descart del film d’ Alex Garland.
Sánchez va proclamar que es quedava per regenerar la política, però no ens va dir com ho aconseguirà. Aquest país cada vegada tolera pitjor la discrepància. Les distàncies ideològiques s’estan ampliat perillosament i veiem el que pensa diferent com un malvat. No serà fàcil sortir de l’espiral de l’odi. Qualsevol dia algú ens preguntarà pel carrer, amb males intencions, quina mena d’espanyols som.
Lee también
