Després del “punt i a part” de què va parlar Pedro Sánchez en la compareixença per anunciar que continuarà, després de cinc dies de suspens, el que ve a és un “epíleg”
que posarà punt final a la seva “agonia”, va augurar Alberto Núñez Feijóo. Sense ànim de fer espòiler, el líder del PP espera
que aquest capítol no previst
en el guió inicial sigui breu i
doni pas al “temps nou” que
necessita: “Un nou
govern amb un president que estigui a l’altura”, ell mateix.
Però l’alternança arribarà, en tot cas, com a fruita madura, perquè el cap de l’oposició no presentarà una moció de censura abocada al fracàs davant la majoria parlamentària de la investidura, atès que el líder del PSOE “ha comprat el suport dels seus socis amb la dignitat de tots els espanyols”, va denunciar Feijóo, que es limitarà a esperar que el “desgast” per la llei d’ Amnistia i el cas Koldo provoqui la seva caiguda.
El cap de l’oposició acusa el líder del PSOE d’instrumentalitzar el Rei i pretendre un “canvi de règim”
“Pot prolongar l’agonia i la decadència, però el seu projecte s’ha acabat”, va afirmar Feijóo en el seu discurs, després d’escoltar, amb el seu comitè de direcció, els arguments del president per continuar al capdavant del Govern espanyol “fins i tot amb més força”.
Lluny d’acceptar les seves raons, el líder popular les va despatxar com un intent de desviar el focus dels seus problemes, que són “la corrupció al seu partit, el seu govern i el seu entorn”, va reiterar. Una “fugida cap endavant”, va assegurar, que traspua el desig d’un “canvi de règim”, això és, tornar a un passat autoritari en què els lideratges no admetien “rèplica” o “emular règims que no creuen en la plena llibertat”.
“Pretén que els espanyols dimitim de la democràcia, però no callarem”, va exclamar Feijóo, per qui Sánchez representa una “amenaça” per als valors constitucionals en la mesura que “vol imposar un projecte de pur poder sense límit” i “impedir el control” de la seva gestió per part de contrapesos igualment legítims, com ara l’oposició, els tribunals o els mitjans de comunicació, que no són agents de cap “persecució”, va al·legar, sinó que formen part de la “normalitat democràtica”.
El parèntesi de reflexió del president ha estat, doncs, pur “teatre”. Una mera representació, a més, en què Sánchez ha atorgat al Rei, a qui va visitar al palau de la Zarzuela abans de comparèixer al de la Moncloa, el paper d’“actor secundari”.
“Si no hi ha hagut dimissió ni explicacions, què hi ha hagut? Les amenaces d’un president acorralat que ha volgut cohesionar els seus a costa de dividir Espanya en dos”, es va preguntar i es va respondre Feijóo davant la premsa a Génova. “Però la societat espanyola no es deixarà enganyar”, va avançar el desenllaç d’una trama que –va analitzar– segueix la mateixa fórmula de l’“amb mi o contra mi” amb què s’han escrit les “pàgines més negres de la història” del país.
La conclusió és que el relat no pertany al gènere èpic ni el seu protagonista és un heroi clàssic: “Sánchez no pot suportar gens que no li doni la raó: tot se supedita a la seva supèrbia i vanitat, necessita que l’aclamin, però no ha anat com ell volia”, va argumentar Feijóo en la seva diatriba, en què va retratar el president del Govern espanyol com un home sense virtut: “On buscava respecte, ha trobat burla. Però arribarà un moment en què haurà d’escoltar els espanyols. Avui (per ahir) ha perdut una magnífica oportunitat per marxar. Ha escollit el camí més indigne”.
