El 2000, els psicòlegs Sheena Iyengar i Mark Lepper, de les universitats de Colúmbia i Stanford, van publicar els resultats d’un experiment social que va fer la volta al món. En un supermercat s’oferia degustar melmelada als clients. Als que la tastaven se’ls donava un cupó d’un dòlar de descompte. Durant uns dies, se n’exhibien sis gustos. I, després, 24 gustos. El resultat va ser que, si bé amb 24 més persones es van acostar a degustar-ne, amb sis gustos moltes més persones van acabar per bescanviar el cupó i comprar-se’n una. Ho explica Barry Schwartz a La paradoja de la elección: por qué más es menos (2004).
A priori, es pensa que com més llibertat d’elecció, més quotes de felicitat. Si hi ha més opcions, més possible serà maximitzar la nostra utilitat. Tenir la llibertat de poder escollir entre un nombre il·limitat d’alternatives ens hauria de fer més feliços que tenir-ne només una o dos.
Quan entre tantes possibilitats en triem una, potser n’hem descartat una de millor
Doncs no és així. Quan el nombre d’alternatives és molt alt, es produeix l’efecte contrari: insatisfacció, sentiment de pèrdua i infelicitat. I no només per la sobresaturació i la complexitat que comporta descartar molt, sinó també pel dubte de no haver escollit la millor opció. Quan entre tantes possibilitats finalment en triem una, malgrat ser prou bona, no podem assegurar que no n’hàgim descartat una altra de millor. Una melmelada no és important, però... unes vacances?, un cotxe?, un televisor?, un habitatge?
Hi ha dues tipologies de persones. Els maximitzadors i els satisfactors. Els primers anhelen la millor opció. Els segons es conformen amb una cosa prou bona, encara que hi pugui haver alguna cosa millor. Massa llibertat d’elecció produeix ansietat i dubte en els primers, ja que després de cada decisió dubten de si han gastat els diners de la manera més eficient o si han passat les vacances al millor hotel o han triat la millor parella possible.
Veure la vida d’altres persones a Instagram és un gran generador d’infelicitat: perquè posa en perill el que estem fent nosaltres. La impostura de felicitat de les fotos ens suggereix que el pla aliè fa més feliç que el propi. Tinder i les aplicacions per trobar parella produeixen un sentiment similar: hi havia un altre match millor? El missatge és simple: el bo ja fa feliç; el millor produeix ansietat.
Lee también
