Des que Sílvia Orriols, líder d’Aliança Catalana, va aconseguir l’alcaldia de Ripoll, no ha deixat d’estendre’s la idea que potser pot tenir part de raó quan relaciona immigració i inseguretat ciutadana. Cal no oblidar que part de l’èxit de la seva campanya electoral va ser posar el focus en la falta de determinació de les institucions davant l’amenaça terrorista islàmica, que, segons ella, va desembocar en els atemptats a Barcelona i Cambrils, en els quals van participar diversos nois de Ripoll que es van radicalitzar amb l’imam de la ciutat.
Quan tothom pensava, després dels indults i l’amnistia, que les principals qüestions que s’abordarien els pròxims mesos se centrarien en aspectes econòmics com el finançament, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona o les iniciatives polítiques per deixar enrere la sequera, aflora ara com a problema essencial la qüestió de la immigració.
SÍlvia Orriols
Sense pretendre-ho, lentament, s’ha passat del debat territorial, la independència de Catalunya, al debat sobre qui té dret a viure i entrar a Catalunya. Si abans tota l’atenció se centrava en les propostes i les actuacions polítiques per aconseguir separar-se d’Espanya, ara es comencen a presentar plantejaments com els de promoure, com diu Aliança Catalana, aquelles polítiques immigratòries que beneficiïn els catalans”.
Aliança Catalana activa la por dels ciutadans i alimenta els prejudicis envers els altres
En rellevar la reivindicació de voler gestionar el territori per la de decidir qui hi pot viure, s’han aconseguit despertar adhesions entre aquells votants independentistes que, desil·lusionats per l’esdevenir del procés, veuen la possibilitat de substituir la seva lluita contra l’“Espanya que ens roba” per la de “Catalunya per als catalans”.
La forma en què Aliança Catalana planteja explotar la qüestió de la immigració no és nova i sempre es presenta activant la por dels ciutadans i alimentant els prejudicis envers els altres. No obstant això, el que sí que és nou és que la qüestió de la immigració aparegui amb aquesta força ja a la precampanya electoral, fins a l’extrem que algunes enquestes pronostiquen que Aliança Catalana podria entrar en el Parlament amb tres diputats.
Quan una força política estableix que la qüestió de la immigració és un problema que mina la identitat i que disminueix les possibilitats de desenvolupament de la societat no només incorre en un error, sinó que provoca i comporta la xenofòbia, que treu el cap com a inevitable i s’utilitza com a eina per respondre als problemes que genera la migració i la immigració.
L’estratègia que plantegen és ben senzilla i coneguda per la majoria dels països d’Europa. S’estimula, com ho indicava el filòsof Norberto Bobbio en un estudi sobre el racisme a Itàlia, publicat a Torí el 1992, el prejudici de caràcter general: “Els immigrants tenen més defectes que mèrits i envaeixen el nostre territori”. El prejudici de tipus sociocultural: “Són diferents en mentalitat, en el comportament, en la vida social, en les tradicions”. El prejudici socioeconòmic: “Són ganduls, viuen a costa nostra, amenacen els nostres interessos”. I també el prejudici de caràcter personal: “Són maleducats, deshonestos, bruts, portadors de malalties, contagiosos i violents amb les seves dones”.
Encara que ara l’atac als drets dels immigrants des d’un partit amb poc relleu polític pugui semblar un problema menor, és necessari que el màxim de forces polítiques expressi sense matisos la repulsa per evitar que l’ambigüitat d’alguns partits polítics cristal·litzi en la idea que potser Sílvia Orriols té una mica de raó quan exposa en un comunicat d’Aliança Catalana, sobre la política migratòria: “Som aquí per afrontar els reptes reals i construir un futur basat en la preservació de la nostra identitat i dels valors occidentals”. I exclama, per tancar el text: “Salvem Catalunya!”. Un Salvem Catalunya! que no és gaire diferent del Salvem Espanya! que pot exclamar Vox; no gaire diferent de l’afany de reconquesta de França i dels valors occidentals que predica Éric Zemmour.
Una de les característiques principals dels nacionalpopulismes que veiem créixer ara per tot Europa és la seva reacció contra el futur, basant-se a fer calar la idea social en els ciutadans que hi ha un enemic exterior. Un cop ens trobem en el camí de superar les conseqüències polítiques i judicials derivades del procés, seria bo per als catalans no incentivar ara la divisió entre la nostra Catalunya i la Catalunya dels altres.
Lee también
