Els jueus de Catalunyaes queden sense sepulcres

Un embolic burocràtic amenaça de deixar els jueus de Catalunya sense tombes. Fa tres anys que una sol·licitud per construir 68 nous sepulcres al recinte hebreu del cementiri de Collserola està bloquejada a l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, al terme municipal del qual s’ubica el cementiri. La situació és urgent: avui dia, després d’una recent excavació d’urgència, només queden vuit tombes disponibles. D’acord amb el ritme actual de morts, es cobriran en sis mesos.

Els responsables del Consistori neguen de manera rotunda les sospites d’antisemitisme abocades des d’alguns sectors de la comunitat jueva i insisteixen que la demora es deu a raons purament administratives per les exigències de protecció que suposa la ubicació del cementiri al parc natural de Collserola.

L’Ajuntament de Cerdanyola manté bloquejada des de fa tres anys l’ampliació del recinte hebreu

El 1976, la Comunitat Israelita de Barcelona ( CIB) va obtenir la concessió per establir el seu propi recinte al llavors nou cementiri del Nord. A la ciutat només n’hi havia dos jueus, a les Corts i Sant Andreu, que estaven a punt de la saturació i on a més durant el franquisme hi havia hagut friccions per moviments de restes, un fet inacceptable per a la religió jueva.

El terreny de la CIB té una superfície de 22.072 metres quadrats i capacitat per a 3.500 tombes, segons consta al contracte. En aquests 48 anys se n’han cavat unes 490, estima León Benmayor, membre de Hevra Kadisha, el grup de voluntaris que gestiona els enterraments jueus i vetlla per adequar els preceptes de la llei religiosa a la legislació espanyola. La llei jueva exigeix, entre altres coses, que els cossos siguin enterrats a la terra; els nínxols no s’accepten.

Fins ara els sepulcres s’han cavat a les parts més planes del terreny, però l’espai s’ha anat esgotant. El 2021 van iniciar els tràmits per construir tombes en zones més escarpades i de difícil accés, cosa que implica unes obres de més envergadura, explica Benmayor.

Cementiris de Barcelona és responsable dels treballs d’urbanització, mentre que la CIB costeja el manteniment dels sepulcres. L’abril del 2021 l’empresa pública municipal va presentar davant l’Ajuntament de Cerdanyola el projecte d’urbanització i construcció de 68 tombes, amb un valor estimat de les obres de 750.000 euros.

La sol·licitud era una novetat per a Cerdanyola. El recinte jueu solia ser al terme municipal de Montcada i Reixac, però fa uns anys, amb un canvi de traçat a la frontera entre les dues localitats, va passar a Cerdanyola.

Des de Cementiris de Barcelona subratllen que Montcada, on continua ubicat la major part del cementiri de Collserola, triga entre quatre i sis mesos a concedir-los una llicència d’obres. A Cerdanyola, el procés ha estat molt més llarg i complex. “El problema és que ens han demanat la tramitació d’un projecte d’ actuació específica ( PAE) perquè, segons els tècnics de l’Ajuntament, el plantejament urbanístic vigent no recull la possibilitat de fer tombes al recinte de la CIB”, expliquen des de l’empresa municipal. Per tramitar el PAE s’han de sol·licitar multitud d’informes en diferents organismes, cosa que inevitablement allarga el procés.

El malestar en la comunitat jueva ha anat en augment amb el pas del temps, fins al punt que en alguns cercles s’agita el fantasma d’un boicot antijueu. Benmayor té clar que són especulacions sense fonament: “Això és un problema de burocràcia, no pas d’antisemitisme”.

Atesa l’alarmant falta de tombes, el setembre del 2023 Cerdanyola va concedir una llicència d’obres per via d’urgència per a set sepulcres, que es van acabar de construir fa dos mesos. Afegides a una de ja existent, avui queden vuit tombes.

Tot i que són de doble compartiment, la gent de Hevra Kadisha sol enterrar una persona a cada tomba, tret que la família ho demani, explica Benmayor. Fan una mitjana d’entre 15 i 20 inhumacions a l’any. Atid, una altra entitat jueva barcelonina, compta amb una petita esplanada per als seus propis enterraments al recinte, cedida per la CIB.

Eulàlia Mimó, regidora de Planificació Urbanística de Cerdanyola, reivindica que han complert amb les seves obligacions. “El cementiri jueu està situat en un parc natural, que a més forma part de la xarxa Natura 2000, i aquesta catalogació implica una sèrie de condicionants mediambientals que els afecten a ells com a qualsevol que vulgui fer una activitat al parc”.

Dijous, a preguntes d’aquest diari, Mimó va respondre que encara hi havia “un problema amb l’informe de valoració ambiental” i que estaven mirant com resoldre’l. Divendres, en una nova conversa, la regidora va assegurar que finalment no hi havia cap problema amb l’esmentat informe i que, de fet, l’Ajuntament de Cerdanyola espera poder aprovar el PAE “probablement la setmana que ve”.