Mig amics i amics per sempre
Tinta fresca / Presentacions literàries
Sant Jordi no dona treva, i menys quan falta tan poc per a la diada. Dilluns, Luz de Gas va obrir les portes de bat a bat per presentar el llibre El gran Peret (Larousse, en doble edició catalana i castellana). El fill del mig amic ha tingut un biògraf de luxe, Rogeli Herrero, una de les ànimes de Los Manolos. Albert Om va oficiar d’entrevistador i vam acabar sabent que, a la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics, on Peret i Los Manolos van cantar junts per primera vegada, en cap moment van interpretar Amics per sempre. Els encarregats de fer-ho van ser Josep Carreras i Sarah Brightman, però la memòria és molt traïdora.
“Anglaterra té els Beatles; els EUA, l’Elvis, i nosaltres, el Peret”, afirma Herrero, qui, en paraules d’Om, ha escrit “una carta d’amor” al rei de la rumba. “El Peret era un gran venedor, com son pare, i un gran seductor, i vam tenir la sort que va caure del costat de la música i no del comerç –explica l’autor. El llibre l’he fet amb respecte i admiració cap a ell”.
Albert Om va presentar a Luz de Gas la biografia de Peret que ha escrit Rogeli Herrero
Pel que fa a les fotografies, la família li va facilitar l’àlbum familiar. “Vaig anar a buscar-les amb bicicleta i amb una motxilla grossa, i em van donar un bagul ple de fotos. Vaig haver de tornar a casa amb taxi”, recorda. L’aquelarre rumber va acabar amb cinc cançons de Peret interpretades per Rogeli Herrero i un combo en què va destacar amb llum pròpia el fill pianista de l’autor, que du el mateix nom que ell i també que son avi, al cel sia, que va ser company del taller de La Vanguardia.
A la Merricat
Albert Molins presenta ‘Comer sin pedir permiso’, un llibre sobre cultura gastronòmica
Dimarts, un altre amic per sempre i també company del diari fa presentació a la llibreria Merricat. Però la colla d’amics i admiradors és tan gran, que alguns es queden al carrer i van traient el nas per pescar algunes frases. Qui presenta llibre és Albert Molins, periodista i gastrònom de morro fi, que ha escrit Comer sin pedir permiso (Rosamerón), un assaig sobre el bon menjar on també desmunta mites i els escorxa amb ganivet esmolat. Presenta el llibre Miquel Bonet, que revela: “A l’Albert li dec moltes coses des del punt de vista intel·lectual i personal”, i defineix el volum com “un llibre sobre cultura gastronòmica”.
Bonet destaca el gran nombre de fonts que l’autor cita al llibre. “Soc periodista –afirma Molins– i els periodistes treballem amb fonts”. Però el presentador també fa notar que hi ha un capítol sobre sexe i menjar, que és el seu preferit, on no hi ha fonts... Molins respon que “els capítols sobre la mort i el sexe hi són perquè el menjar està absolutament vinculat a la vida”. I llança un advertiment: “Hi ha qui es refugia en l’alcohol o en les drogues, i nosaltres ho fem en el menjar. Però, alerta, el menjar pot ser un valor refugi per amagar trastorns emocionals”.
A l’hora de les preguntes, a primera fila seu l’Arnau, que té 10 anys i és nebot de l’autor, que demana què hi té a veure el sexe amb el menjar i demanar permís. Gran pregunta que el tiet li promet que li respondrà d’aquí a uns anys.
A Ona
Kerri Maher, autora del supervendes 'La llibretera de París', parla de la novel·la 'A l’altra banda de la línia'
L'escriptora californiana Kerri Maher presenta 'A l'altra banda de la línia' a la llibreria Ona, amb Mixa
Dimecres, a Ona, mentre Jordi Cabré presenta el llibre testimonial que ha escrit sobre el que va ser conseller de la Generalitat i alcalde de Barcelona Xavier Trias, En conclusió en una altra part de la llibreria l’escriptora californiana Kerri Maher, autora del supervendes La llibretera de París, parla de la novel·la A l’altra banda de la línia (Navona, en doble edició catalana i castellana).
Amb la biblioinstagramera Mixa, els presents coneixen alguns dels detalls del Col·lectiu Jane de Chicago, que és la base històrica de la novel·la de Maher. “Jane era el nom en clau per demanar ajut per practicar avortaments de manera il·legal però segura”, manifesta Maher, que destaca que la xarxa va funcionar sobretot per a dones negres, amb menys recursos, a qui ajudaven a viatjar a l’estat de Nova York, on l’avortament sí que era legal. Amb donacions i sororitat, es van fer 11.000 avortaments, xifra aproximada perquè, pel caràcter il·legal del col·lectiu, no hi ha registres.
I ja només falten tres dies per Sant Jordi.