Les eleccions legislatives d’ahir a Croàcia van confirmar el que havien pronosticat les enquestes: la victòria de la conservadora Unió Democràtica Croata ( HDZ) de l’actual primer ministre, l’europeista Andrej Plenkovic, un diplomàtic de carrera de 54 anys que és al poder des del 2016. Els resultats oficials, amb gairebé el 59% escrutat, indicaven ahir a la nit que l’ HDZ obtenia 64 escons, lluny de la majoria absoluta (76), cosa que complicaria la reedició d’un govern de Plenkovic.
Les acusacions de corrupció contra la formació de Plenkovic, que va portar a la dimissió de diversos ministres aquesta legislatura, fa que la recerca de socis sigui difícil, però crear una alternativa entorn del Partit Socialdemòcrata de Croàcia ( SDP), que va quedar segon, també es preveu complicat.
Els socialdemòcrates queden segons i es dilueix l’objectiu de Milanovic de passara ser primer ministre
L’ SDP i la coalició Rius de Justícia obtenien ahir a la nit
42 diputats. El líder de l’ SDP, l’actual president del país,
, ha estat l’autèntic protagonista d’aquests comicis. Advocat de 57 anys, populista i euroescèptic, Milanovic va anunciar fa un mes la seva intenció de presentar-se com a candidat a primer ministre, càrrec que ja va exercir entre el 2011 i el 2016.
Com que no va dimitir com a president per participar en la campanya electoral pel seu partit, tal com li va exigir el Tribunal Constitucional, el president croat va generar una situació política inèdita. L’Alt Tribunal va advertir Milanovic que la seva posició com a cap de l’ Estat, a què va accedir després de guanyar les eleccions presidencials del 2020 en segona volta amb el 53% dels vots, era incompatible amb la seva participació en una campanya electoral. A Croàcia, la presidència és un càrrec protocol·lari que hauria de ser exercit de manera neutral, però Milanovic ha estat el principal crític de l’ HDZ durant la campanya electoral i ha desatès el dictamen del Constitucional.
A més, el president és qui té les competències per cridar a eleccions i Milanovic va convocar els comicis d’ahir un dia
feiner, en lloc de dia festiu, amb l’argument que l’assistència a les urnes seria més gran, tot i que finalment la jornada va
haver de ser convertida en dia no feiner per facilitar el vot.
En tercer lloc quedava l’ultranacionalista de dretes Moviment Patriòtic ( DP), amb 13 escons, el suport dels quals pot ser determinant per formar govern. El quart grup més votat ahir era el liberal Most ( Pont), amb 9 diputats, seguit de la centreesquerrana i ecologista Mozemo (Podem), amb 8.
Des del 2020 els conservadors de l’ HDZ han governat en coalició amb una formació liberal i el suport dels diputats de les minories.
El Parlament croat està integrat per 151 diputats: 140 corresponen a les deu circumscripcions en què es divideix el país; vuit són elegits per les minories nacionals, i tres, pels croats que viuen a l’exterior.
Croàcia és membre de la UE des del 2013 i l’1 de gener del 2023 es va incorporar a la zona euro i a l’espai Schengen de lliure circulació europea.