Dos vídeos circulen per milers de comptes a les xarxes socials les últimes hores. En un s’hi veu Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid durant una dècada, afirmar que l’inici de la fatídica Guerra Civil a Espanya va ser un cop d’ Estat [sic] que l’esquerra dona el 1934 per no assumir una victòria de la dreta a les eleccions d’un any abans. “El PSOE no
va acceptar l’alternança en el poder”, ve a dir una exdirigent encara amb algun predicament en algun sector del PP central i que va ser una de les primeres persones que van tallar el carrer Ferraz als idus de tardor, entorn de la seu federal dels socialistes.
Esperanza Aguirre culpa el PSOE de la Guerra Civil
L’altre vídeo és una entrevista a Pello Otxandiano, el candidat a lehendakari per EH Bildu. Preguntat per Aimar Bretos sobre si ETA va ser una banda terrorista, el líder de la candidatura abertzale assegura que “es pot discutir sobre les consideracions de què és terrorisme i què no és” i es nega a dir a l’organització assassina el que va ser.
Les paraules d’Aguirre i Otxandiano probablement no tindran cap efecte en l’electorat dels seus partits polítics. Però sí que haurien de fer que qualsevol s’aixequés del seient: qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la.
El més preocupant de les dues declaracions és l’efecte que pot provocar en les generacions més joves. Aguirre va parlar davant un grup de joves militants del PP, i EH Bildu té un fort atractiu entre les noves generacions basques.
Anem a pams. ETA ja no existeix i el País Basc gaudeix de la pau. Però no fa gaire el dia a dia de la societat estava marcat per una banda terrorista que va matar gairebé mil persones, va destrossar milers de famílies i va obligar a marxar d’altres. Alguns joves no saben que això va passar. Pocs els ho expliquen. Hi ha qui fins i tot vol que passi desapercebut. No saben qui era Miguel Ángel Blanco. Per això és tan important la memòria.
Això d’ Esperanza Aguirre és un intent de revisionisme de manual. Les seves paraules podrien arribar a confondre algun cervell. Javier Durán s’ho prenia amb humor a X publicant una foto de Franco i Mussolini: “Ara resultarà que tot va ser un cop d’ Estat menys el meu. Em quedo morta, Benito”, deia el comentari. Per això és tan important la memòria.
Machado va deixar dit que “de deu caps, nou envesteixen i un pensa”. L’objectiu és que aquesta ment que pensa digui la veritat.
Lee también
