La necessitat de garantir una Europa “forta i segura” ocuparà un lloc central en l’agenda estratègica que guiarà els passos de la Unió Europea d’aquí al final de la dècada, un temps nou marcat pel deteriorament de la situació de seguretat en què, en un gir radical respecte a l’actual legislatura, es donarà prioritat a la despesa militar, la competitivitat i la seguretat alimentària sobre la sostenibilitat. És el que es desprèn del document remès pel president del Consell Europeu, Charles Michel, als líders dels Vint-i-set després del debat celebrat a la cimera de Granada a l’octubre i en petits grups de discussió com el que ahir a la nit va tenir lloc a Varsòvia, un sopar informal en què van participar el primer ministre polonès, Donald Tusk, el president del Govern
espanyol, Pedro Sánchez, i els primers ministres de Grècia, Finlàndia, Irlanda, Luxemburg i Estònia.
Res en l’agenda estratègica que la Unió va preparar el 2019 no apuntava a la possibilitat de preparar-se per a una pandèmia que aturaria el món dos anys després, el retorn de la guerra al continent europeu ni es plantejava i la defensa només s’ esmentava de passada, com un assumpte en què el club havia d’assumir més responsabilitat. Però el document deixava clar que la transició climàtica havia de ser un dels grans eixos polítics de la legislatura. El 2024, aquest paper el tindrà sens dubte la despesa militar i l’impuls de la política de dissuasió europea, però els detalls sobre com modular aquests esforços i acomodar altres prioritats divideixen els Vint-i-set, tal com es va veure en la cimera de març, en què Sánchez i Tusk van xocar sobre el llenguatge que la UE ha de fer servir per transmetre un missatge d’urgència a la població sense caure en el bel·licisme ni l’alarmisme.
Els líders europeus anteposen ara la seguretat alimentària a la sostenibilitat
L’ esborrany de l’estratègia europea, a què ha tingut accés La Vanguardia , dedica un ampli capítol a la seguretat. Entre les idees que s’estudien hi figura “mobilitzar tots els instruments necessaris” per garantir la capacitat de reacció en termes de defensa, “augmentar substancialment la despesa en defensa” i la cooperació amb l’OTAN, aplanar el terreny per augmentar la capacitat de producció de la indústria europea de la defensa i facilitar el seu accés al finançament, també a través del Banc Europeu d’Inversions.
El document planteja com una qüestió de seguretat l’ampliació de la Unió, que després de llargs anys sense avenços en les negociacions amb països dels Balcans lluny de la guerra ha obert les portes a Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia. S’ha “d’incentivar” el procés però, també, adoptar les reformes internes necessàries perquè el club continuï sent operatiu, així com apostar per la integració gradual dels nous socis. El llenguatge dur davant el fenomen migratori es manté.
Lee tambiénUn pacte migratori amb fòrceps
La competitivitat també promet ser un altre dels temes centrals de la nova legislatura, i en aquest context Michel planteja la necessitat de “garantir la nostra seguretat alimentària mitjançant un sector agrícola vibrant”, un llenguatge ambiciós que arriba després de mesos de protestes i importants concessions al camp. El document aposta per “accelerar la transició energètica”, preparar-se per a “les noves realitats derivades del canvi
climàtic” i reduir les dependències. Però el nivell d’atenció al medi ambient és vistosament “feble” pel Govern d’ Espanya i ha estat criticat per organitzacions com Greenpeace, que adverteix que l’ambició militar de la UE la deixa exposada al “col·lapse ecològic”.
