EUA, la bona salut d’una potència en declivi
UNA NIT A LA TERRA
La cursa per la presidència als Estats Units dibuixa un país dividit en perill de col·lapse. I malgrat tot, l’economia indica el contrari i les borses viuen l’eufòria que suscita la intel·ligència artificial.
Fotografia de Donald Trump feta amb Intel·ligència Artificial
Els historiadors asseguren que és un país en procés de descomposició política i institucional. Els inversors, en canvi, no s’havien sentit mai tan feliços: Wall Street ha encadenat en l’últim trimestre 22 rècords històrics diaris. Els politòlegs parlen d’una societat molt polaritzada en la qual s’han trencat els consensos bàsics. Els economistes, en contrast, es freguen les mans amb els beneficis que pot reportar el mannà de la intel·ligència artificial.
Les borses no sempre reflecteixen l’economia real. Però pot un país ser objecte de diagnòstics tan extrems? En teoria no. Però si parlem dels Estats Units, la resposta és afirmativa.
El país de les barres i les estrelles es percep avui a l’exterior com un paquiderm cansat i mancat de reflexos en la política internacional, obligat a escoltar la veu d’actors com la Xina i també de potències mitjanes. Lluny queda la dècada dels 90, en la qual Washington governava el món en solitari.
Tot i això, malgrat que hi ha qui visualitza els Estats Units com un imperi que s’ enfonsa, el cert és que el seu soft power no havia estat mai tan eficaç. Gràcies, en part, a la influència de les xarxes socials, que des dels anys 2010 han canviat la manera de consumir cultura i entreteniment al món. I també de fer política.
Els EUA pesen menys en l’àmbit internacional, però les xarxes socials han fet créixer la seva influència
El col·lapse d’un sistema social ve de vegades precedit d’una gran divisió interna. Joe Biden, un president impopular i en aparença fràgil, és avui l’únic obstacle en la cursa de Donald Trump cap a una segona presidència a la Casa Blanca. Només unes desenes de milers de vots en alguns estats clau separaran el que guanyi del contendent a les eleccions del proper mes de novembre.
Trump ja ha dit el que farà si guanya. En el seu primer mandat (2017-2020) va provocar una primera dislocació de l’ordre internacional amb picades d’ullet i elogis a Putin i d’altres autòcrates. Ara la trencadissa pot ser més gran. Si talla els vincles amb Ucraïna, com està anunciant, deixarà Europa sola davant una Rússia envalentida. I provocarà una greu crisi a l’OTAN, organització que li desagrada perquè sempre ha pensat que els europeus no es paguen la seva defensa (i en això, una mica de raó té).
Els Estats Units poden abandonar també acords com el del canvi climàtic: Trump és negacionista i defensor de les indústries fòssils. La relació amb la Xina no millorarà. Finalment, amenaça amb un aranzel universal del 10% que canviaria el comerç mundial.
De portes endins, Trump vol revenja i portar als tribunals als seus enemics polítics ( Joe Biden, Hillary Clinton) i a aquells que van servir amb ell però als que considera traïdors, com Mark Milley, expresident de l’ Estat Major Conjunt. The Heritage Foundation , el think thank que prepara la tornada de Trump, parla de depurar les escales superiors de l’administració, la seguretat i l’exèrcit i la seva substitució per fidels.
Aquest és el pla si Trump guanya. Però si perd, res no garanteix que hagi d’acceptar la derrota i no acabem presenciant una segona versió de l’assalt al Capitoli com la del 6 de gener del 2021. És a dir, el caos i la imprevisibilitat són la marca de la casa. El caos és l’estratègia que Steve Bannon, el més semblant al seu ideòleg, li va receptar quan començava a fer política. El caos és el regal més cobejat per Vladimir Putin, que espera que els Estats Units del 2025 se semblin una mica a la Unió Soviètica del 1989, la de l’enfonsament. I, com ell, tota l’extrema dreta continental a l’assalt del Parlament europeu.
Ara prenguin alè. Respirin. El país en el qual poden passar coses tan terribles té, en canvi, una economia sòlida. En millor estat que la resta d’altres grans economies. Millor que Alemanya, sens dubte, en situació d’estancament, i amb ella mig Europa. Millor que Xina, immersa en un canvi de model molt arriscat. Els Estats Units han superat els pitjors auguris. Creix l’ ocupació. Creixen els salaris. I on estava escrit que s’havia de produir una recessió, ara hi ha el que els economistes qualifiquen d’“aterratge suau”.
L’aparador més ben il·luminat d’aquesta fortalesa és una borsa dopada amb la promesa dels Set Magnífics (el grup d’empreses tecnològiques que inclou Alphabet, Amazon, Apple, Meta, Microsoft, Nvidia i Tesla) de què la intel·ligència artificial inflarà els seus beneficis i provocarà un formidable salt en la productivitat de l’economia.
Malgrat les prevencions que desperta, la IA ha desencadenat una eufòria borsària insòlita
La intel·ligència artificial requereix quantitats ingents d’energia i d’aigua per prosperar. I no tothom n’està convençut: hi ha qui pensa que al darrere hi ha més especulació que realitat tangible. Però res no espanta els inversors, acostumats a viure ja amb la incertesa. Han après a conviure amb les guerres d’ Ucraïna i de Gaza, amb una guerra freda amb la Xina, amb una geopolítica endimoniada que provoca situacions com la de TikTok, amenaçada pel Congrés dels EUA. No s’aturaran a pensar si l’eufòria per aquesta tecnologia és en realitat una nova bombolla.
Silicon Valley és el talismà de la resiliència americana. En la bretxa oberta entre les economies dels Estats Units i d’Europa en les dues últimes dècades (fins al 2000, estaven molt igualades) conflueixen tres causes. La primera és la immigració, ubèrrima allà, convertida aquí en una amenaça. La segona és l’energia, més barata allà pel fracking , escassa o inexistent a Europa. La tercera és la tecnologia, en la que els Estats Units semblen haver deixat a Europa enrere.