El meteoròleg Tomàs Molina anuncia que es presenta a les eleccions a les llistes d’ERC. Promet un Compromís Molina que, tot i la transcendència de la formulació, s’inscriu en la història de les bones intencions, habitualment desmentides per la realitat. La temptació de comparar la previsió del temps i l’espectacle electoral convida a recuperar l’afirmació del periodista i humorista Philippe Bouvard: “La meteorologia és una ciència que permet saber el temps que hauria hagut de fer”.
La política –i especialment la catalana– també funciona així: s’anuncien diagnòstics que després són revisats amb la interpretació recurrent del satànic sabotatge espanyol. S’anteposa el que s’hauria hagut de fer al que de debò s’ha fet. I, de passada, es consolida una frustració que alimenta els músculs, cada vegada més flàccids, de l’esperança i la sensació de viure atrapats en una realitat política i administrativa incompetent.
Els candidats han de ser sensibles a les noves tendències de la moda?
A Veneçuela, el furor electoral també inclou particularitats noticiables. Ja fa anys que Nicolás Maduro anima les campanyes amb, entre altres coses, aportacions indumentàries com l’ús de xandalls cromàticament vistosos (fins i tot en va portar un del Barça). El costum del xandall veneçolà ve de lluny, però no hem de descartar que s’acabi imposant com a disfressa electoral. La revista Vogue es preguntava fa uns dies “¿Com és que el xandall s’ha convertit en l’obsessió de moda del 2024?”. Balenciaga, Loewe i Gucci inclouen xandalls a les seves desfilades.
Les imatges de la cantant Mushkaa dient que el català no s’ha d’imposar de manera agressiva també han circulat amb el turbo de maldiença delatora, fora de temps i de context, tan propi de la nostra època i, oh sorpresa, constatem que porta xandall. El primer candidat amb possibilitats (Salvador Illa, Pere Aragonès, Carles Puigdemont) que aparegui en un debat electoral portant xandall –¿t’hi animes, Molina?–, obtindrà una atenció mediàtica afegida, gratuïta, que serà aclamada pels nous canals de manipulació de masses i que connectarà amb –ora pro nobis– el públic jove.
A la Cope, Carlos Herrera lamenta que tantes i tantes processons de Setmana Santa s’hagin hagut de suspendre a causa del mal temps i el temporal Nelson . També explica que, durant l’operació tornada, hi va haver grans caravanes de cotxes elèctrics esperant torn per recarregar bateries. La venda de cotxes elèctrics no coincideix amb la infraestructura de punts de recàrrega, una altra enganyifa entre els principis de l’oferta i la demanda. L’altre dia un taxista em va explicar que cada dia ha de dedicar una hora a carregar la bateria del cotxe. Aquí potser hi ha una veta de mercat: grans superfícies amb molts punts de càrrega que, alhora, ofereixin menjar, beure, massatges, manicures, tatuatges i venda de xandalls.