Un dels grans mites del món del futbol ha estat Bill Shankly, que va ser jugador i entrenador del Liverpool, i que s’espavilava tan bé amb la pilota com amb les paraules. Entre les frases que han quedat per a la història figura aquesta: “El problema dels àrbitres és que coneixen les regles, però no el joc”. L’he recordat llegint el document de nou pàgines de Vicente Guilarte, president del Consell General del Poder Judicial, en el qual justifica la seva abstenció en el ple que va abordar la legalitat de l’amnistia, quan tenia damunt la taula dos informes oposats: un a favor de la llei, redactat per la vocal Mar Cabrejas, del sector progressista, i un altre en contra, aportat per Wenceslao Olea, vocal del sector conservador.
Vicente Guilarte
Guilarte, que és president interí, és d’aquells àrbitres que no només coneixen les regles, sinó també el joc, ja que s’ha abstingut, donant la raó a la dreta, que és qui l’ha promogut.
L’abstenció de Guilarte és fer volar coloms. Què diu el president en funcions del CGPJ? Doncs que, a diferència de totes les lleis d’amnistia que es coneixen, aquesta és una mesura de gràcia que conté contrapartides polítiques, nega que l’amnistia pugui ser una moneda de canvi per aconseguir una majoria parlamentària i rebutja que la norma tingui com a finalitat aconseguir la pacificació política i la convivència a Catalunya.
El president del CGPJ compara l’amnistia amb donar un ronyó per diners
Però el més singular és quan el magistrat desenvolupa una paràbola moral, i compara la concessió de l’amnistia amb la donació d’un ronyó: “Es pot donar gratuïtament un ronyó, però no a canvi de preu. De la mateixa manera, no s’entendria indultar, i menys encara amnistiar, a canvi d’una prestació onerosa”.
Costarà que l’amnistia tiri endavant, tot i que, segurament, al final s’imposarà. Però les coses no s’han fet bé, ja que ni hi ha hagut pedagogia per part del Govern espanyol, ni l’independentisme ha volgut moderar el discurs. La neutralitat de Guilarte és la de l’àrbitre que coneix tant el reglament com el joc. El que no s’entén és la seva abstenció, quan es tracta d’un atac frontal i implacable contra l’amnistia. O potser sí.
Lee también
