El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va tornar ahir a posicionar-se en contra de la llei d’ Amnistia. Aquesta vegada havia de lliurar un informe a petició del Senat sobre la idoneïtat i legalitat del text, que va ser declarat “inconstitucional” per nou vots a favor, cinc en contra i dos en blanc.
El ple havia de discutir dos informes sobre el text contraposats. Un del vocal conservador Wenceslao Olea i un altre de la progressista Mar Cabrejas. El primer, el que ha tirat endavant, defensa que la norma és inconstitucional i d’una “deficient tècnica jurídica”. Mentre que el segon advertia, al contrari, que “el silenci constitucional respecte de l’amnistia no significa que existeixi un buit jurídic”.
L’informe critica que l’articulat és “confús”, cosa que farà difícil la seva interpretació pels jutges
L’informe que va tirar endavant per remetre a la Cambra Alta és el d’ Olea, que conclou que la motivació de l’amnistia té, com a causa “directa i immediata”, l’acord del 9 de novembre del 2023 entre el PSOE i Junts. Per tant, critica que “la invocació a un pretès interès general” no és la raó de la llei. En la votació, hi va haver dos vots en blanc, un dels quals del president en funcions de l’ òrgan, Vicente Guilarte, que ho va justificar explicant que comparteix moltes de les reflexions dels dos informes, però que entén que no s’hagi deixat constància en l’exposició de motius de la llei que el motiu d’aquesta és la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern central.
Per Guilarte, aquesta és la “causa real i onerosa” de la proposició de llei, substituïda en l’exposició de motius per la pretensió pacificadora de la societat catalana, i amb tal perspectiva s’ha d’analitzar la legalitat de la proposició”. A parer seu, l’informe del CGPJ ho hauria d’haver reflectit.
Un altre dels punts que segons ell l’informe hauria d’haver reflectit és que en aquest pacte entre el PSOE i Junts també es preveu crear comissions parlamentàries d’investigació que eventualment puguin responsabilitzar els jutges, “cosa que sens dubte és contrària a la independència judicial i a la divisió de poders”.
Lee tambiénEl PP associa amnistia amb corrupció i anuncia que presentarà batalla a Europa
L’informe aprovat per la majoria sosté que la Constitució, en tant que exclou de manera conscient l’amnistia, exigeix al legislador que justifiqui cada una de les raons per les quals s’introdueix l’amnistia en una llei. També posa de manifest que cap dels preceptes legals vigents, ni la doctrina del Tribunal Constitucional ni la jurisprudència del Tribunal Suprem, no permeten concloure que l’amnistia “està reconeguda en el nostre dret”.
Pel que fa a la tramitació
parlamentària triada, el text d’ Olea explica que és “arbitrària” i que no se’n motiva la urgència, “s’hauria d’haver optat per la via del projecte de llei, atesa l’excepcionalitat jurídica
i la transcendència social de l’assumpte”.
D’altra banda, considera que la proposició de llei orgànica “soscava” el dret a la igualtat, ja que “no es justifica en els adequats termes d’idoneïtat i proporcionalitat el tracte diferencial més beneficiós dels subjectes inclosos per l’amnistia en relació amb la resta dels ciutadans”.
L’argument del CGPJ és que el poder legislatiu no té la potestat per deixar sense efecte decisions judicials, excepte a través dels indults particulars, mecanisme previst en la Constitució. L’informe recull que la llei d’Amnistia, en fase de tramitació parlamentària, no és “raonable, proporcionada i adequada a les finalitats que es pretenen aconseguir”.
Entrant al detall de la llei, l’informe, ara aprovat pel ple, considera que els delictes de terrorisme han de quedar, sense excepció, fora de l’amnistia,
amb la finalitat última d’“evitar” que l’oblit penal inclogui qualsevol tipus d’acte terrorista
comès en el context del procés independentista.
També critica que la llei ordeni deixar sense efecte de manera immediata una ordre europea de detenció i entén que pot ser contrari al dret de la Unió Europea. Finalment, l’informe subratlla que l’articulat de la proposició de llei és confús en els preceptes més rellevants, cosa que fa molt difícil la seva interpretació pels tribunals.
