No es pot esperar res de bo del conflicte de les presons catalanes. Menys encara si es prolonga. Cada dia que passi sense resoldre’s s’incrementa el perill que les comprensibles protestes per l’assassinat a mans d’un reclús, dimecres passat, de Núria López, cuinera del centre penitenciari de Mas d’Enric (Tarragona), aboquin a una situació carcerària fora de control.
Més de quatre mil presos van romandre ahir reclosos a les seves cel·les de mitja dotzena de presons dependents de la Generalitat. Va ser una de les conseqüències del bloqueig dels centres penitenciaris dut a terme pels treballadors, indignats per aquest assassinat. El bloqueig, començat la setmana passada i que en alguns centres ja s’ha decidit aixecar, va impedir els habituals relleus de funcionaris de les presons, circumstància que empitjora la falta de personal i semblava aconsellable mantenir la majoria dels reclusos tancats a les cel·les.
Cal garantir la seguretat dels funcionaris i evitar un conflicte més gran
Des de la Conselleria de Justícia es convida els funcionaris a dialogar. Però la resposta obtinguda no és l’esperada. Els treballadors exigeixen dimissions com a condició prèvia per asseure’s a negociar.
Més amunt hem qualificat de comprensibles les protestes per l’assassinat de Núria López. Després del que hem vist, es fa difícil justificar que un reclús condemnat per assassinar a ganivetades una dona treballés a la cuina d’un centre penitenciari i tingués per tant accés a ganivets, amb un dels quals va cometre l’assassinat que ha encès les presons catalanes. És lògic que els funcionaris de presons, que no es cansen de denunciar una creixent agressivitat de la població reclusa, exigeixin més seguretat a la feina.
Però, alhora, seria convenient que reconeguessin que la seva obstinació està contribuint ben poc a la solució dels seus problemes. I fins i tot que, per més comprensible que sigui la reivindicació, han de ser conscients que la seva actitud pot contribuir a un agreujament de la situació en unes presons on la pressió ja és, ara mateix, molt elevada atès que els reclusos han estat uns quants dies sense rebre visites ni fer les activitats ordinàries.
El cas de Núria López és el primer assassinat d’un empleat en un centre penitenciari des de la recuperació de la democràcia. És un cas d’una gravetat extrema, i hem de recordar que en anys recents ja hi va haver agressions inadmissibles, però no amb un resultat tan luctuós, a les presons. Tot i això, la prioritat ara no pot ser cap altra que impedir que l’actual situació empitjori. L’ Administració ha de garantir la seguretat dels treballadors de presons. I aquests han de comportar-se amb la responsabilitat necessària per evitar que la seva legítima reivindicació no contribueixi a generar un conflicte més gran.