Corren i es passen la pilota amb un mànec d’escombra entre les cames, però sense branques. No volen, fan placatges i hi ha molta intensitat en el joc, amb un gran treball col·lectiu per marcar cada gol: llançar la pilota amb la mà per l’interior d’un dels tres cèrcols, fixats al final del camp rival. El joc, convertit en esport, s’ha rebatejat com a quàdbol ,però té els seus orígens en el quidditch de l’ exitosa saga de Harry Potter. Els caps de setmana es poden veure alguns dels seus practicants jugant al costat del riu Besòs o també a la llera del Francolí (Tarragona), entre mirades de sorpresa.
Salou ha acollit aquest cap de setmana un gran torneig europeu amb 56 clubs de 16 països i 1.000 jugadors: el European Quadball Cup. Britànics, on va néixer l’obra de l’escriptora J.K. Rowling, i alemanys són majoria. Però també hi ha francesos, polonesos, txecs, belgues, italians i espanyols. Salou ja va acollir un torneig de seleccions ( Nations Cup).
Fa goig veure el bon ambient entre desenes i desenes de joves amb un gran esperit competitiu, però amb un enorme respecte pel rival, sobre els camps de futbol del Mediterranean Sport Village, adaptats per a l’esdeveniment. La socialització i els valors són una part essencial d’un esport mixt que, a més, especifica al reglament la inclusió de les persones no binàries.
Marta Ramón Galindo, integrant del cos tècnic de Buckbeak Riders ( València), destaca uns valors centrats en “l’empatia, la tolerància i l’acceptació de qualsevol persona amb independència de les seves característiques individuals”. Ramón ha estat la primera entrenadora amb discapacitat de tot Espanya.
Té coses del rugbi, l’handbol, el joc de matar i del mocador, amb molt contacte i placatges
Juntament amb els valencians, que juguen la Copa Catalunya, a Salou hi ha els Barcelona Eagles. També hi ha jugadors catalans en altres equips. És el cas de dos joves de Santpedor (Bages), enrolats en un conjunt malagueny de Primera Divisió, els Malaka Vikings, el primer conjunt andalús de quidditch, que reuneix, a més de dos catalans, gallecs i bascos. “És molt emocionant jugar amb gent de tot Europa, tenim molt en comú. Sí, m’agrada Harry Potter, però no té res a veure”, explica Cristina Pera. “És un esport diferent, els que som aquí compartim gustos i aficions com el manga o Harry Potter”, diu Daniel Morales.
És un esport de contacte, molt jove, amb set jugadors per equip, creat fa només quinze anys als Estats Units. Es juga en l’actualitat en quaranta països de tot el món, membres de l’ IQA ( International Quadball Association). A Espanya, l’esport va agafar força fa dotze anys. Catalunya va ser pionera.
“L’origen és a Harry Potter, però s’han anat introduint molts canvis”, destaca Marc Alcalà,
secretari de l’ Associació de Quàdbol de Catalunya. Amb el temps s’han anat desvinculant de la saga de ficció per poder créixer. “Té moltes barreres de prejudicis”, adverteix Marta Ramón. Kathryn Murgolo, capitana dels Barcelona Eagles, va més enllà i assegura que una de les raons per les quals es va decidir canviar el nom de quidditch va ser per separar-se de J.K. Rowling i les seves declaracions sobre la transfòbia. També per evitar problemes amb el copyright i optar a patrocinadors.
L’escombra màgica ara és un mànec de plàstic molt més petit, sense branques. “Era perillós”, recorda Alcalà. El camp no és ovalat, com el de Harry Potter, sinó rectangular. Té elements del rugbi, l’handbol, el joc de matar o del joc del mocador. Hi ha contacte, placatges i càrregues. Molts juguen amb protector bucal. Hi ha tres pilotes de matar que permeten interrompre la jugada del rival.
És inclusiu, mixt, apel·la als no binaris i es disputa entre el bon rotllo, els valors i la socialització
La principal barrera a què s’enfronta ara el quàdbol per poder créixer és el desconeixement i els prejudicis. La presidenta de l’ Associació de Quadball Espanya, Carmen González, reconeix que l’estat actual de l’esport no és fàcil. “Abans de la pandèmia a Espanya hi havia vint equips, i a Catalunya, vuit. Actualment, tenim sis equips espanyols competint, mentre que a Catalunya només n’hi ha dos”.
Un torneig europeu com el de Salou, ben organitzat i amb gran èxit, ajuda a trencar barreres. “ Intentem que sigui un esport oficial, tot i que el camí es veu bastant difícil”, admet Daniel Price, del comitè organitzador de la competició.