Isabel Díaz Ayuso és una mina per als mitjans de comunicació. La majoria de les vegades, per voluntat pròpia. De vegades, sense voler. Per exemple, aquesta setmana, quan ha reaccionat com un calamar en fuga davant la investigació de la Fiscalia sobre el seu company sentimental, acusat de defraudar a Hisenda 350.951 euros entre el 2020 i el 2021, acusació admesa pel mateix infractor, que abans, durant la pandèmia, va ingressar uns dos milions d’euros per exercir de comissionista en la venda de mascaretes a la Comunitat de Madrid. Un altre espavilat en l’entorn de la presidenta, que, oh, sorpresa!, conviu amb algú d’habilitats similars a les del criticat, i amb raó, Koldo García.
Però no parlaré aquí del cas del nòvio d’ Ayuso. Ni dels casos que el seu pare o el seu germà van protagonitzar anteriorment, per activitats deficitàries o de dubtosa ètica en l’àmbit de la sanitat. Parlaré del petit embolic que Ayuso va muntar a començaments de setmana, en ocasió del dia internacional de la Dona, al preguntar-se retòricament per l’existència d’un de l’ Home, exhibint així la seva ignorància sobre el tema (diversos països el celebren des del 1992) i mirant de justificar –sense aconseguir-ho– tal pregunta en afegir que són majoria els homes que moren en guerres, accidents, suïcidis, assassinats, etcètera. Una manera com una altra, i no gaire brillant, de moure el focus que el 8- M i, per tant, la defensa dels drets i els avenços de la dona reclamaven aquell dia.
La presidenta madrilenya va triar el dia de la Dona per llançar l’ham als votants masculins
El comentari extemporani d’ Ayuso va causar la repulsa de l’esquerra, que el va titllar de banalització del dia de la Dona, més pròpia dels qui anomenen feminazis a les feministes que de qui hauria d’exercir com a presidenta de tots els madrilenys. Tot i això, diria que la intenció principal d’ Ayuso en aquest episodi té més a veure amb la construcció i la cohesió del seu electorat que amb el debat feminista. O, més ben dit, amb el cultiu i la cura del seu votant masculí més adotzenat.
Expressar preocupació per la sort dels homes el dia de la Dona equival a llançar l’ham a aquella part de l’electorat de consciència social menys evolucionada, que després de la tercera cervesa pot començar a encadenar acudits sobre esposes, sogres, nòvies i dones en general. Aquesta mena de personal aspira a seduir Ayuso. I no gràcies al valor de les pròpies idees, sinó amb l’explotació de les limitacions d’aquests votants.
Lee tambiénVint anys sense aprendre
Parlant de cerveses, recordem que la presidenta ja va buscar aquest tipus d’electors i va treballar per la seva fidelització en temps de pandèmia, quan va exaltar el consum de cerveses com un alt paradigma de llibertat. El graner de vots és en aquest sector enorme, perquè la temptació de la cervesa, rossa, freda i escumosa, és transgeneracional i desclassada. I opera igualment sigui quin sigui el grau de dependència que es tingui. Es pot beure cervesa amb certa moderació i sense inflar massa l’abdomen. Però alguns agafen embranzida i només deixen la cervesa per saltar al vermut, i d’aquí al vi, després al cigaló i, en passar pel bar de tornada a l’oficina, aconsegueixen que el cambrer els serveixi un whisky amb gel sense que calgui demanar-l’hi. Coses de la llibertat.
Parlem d’un votant a qui li agrada més fer el que li dona la gana que assumir la seva responsabilitat cívica. Que és més indolent que conscienciat. Homes amb aquest perfil abunden en un Madrid d’arrelam castís i present ultraliberal. Homes complaguts per Ayuso amb el seu discurs, que a alguns els semblarà fruit de la provocació o la irreflexió, però que potser és producte del mer càlcul polític. Es tracta de congraciar-se amb els qui van a la seva, presentant-se com una col·lega de fatigues i hipoteques, encara que després es resideixi a l’espaiós pis d’un comissionista. D’acontentar els que se senten bé amb el seu hedonisme. I els qui anteposen el caprici o el desfogament personals al benestar col·lectiu.
Ayuso està tot el dia davant un micro o una càmera, donant lliçons d’ètica envoltada de familiars i amics sota sospita. Depèn dels mitjans per difondre el seu missatge, acrític amb si mateixa i abrasiu amb Pedro Sánchez. Aquest ha estat el seu afany central en el lustre que fa que és presidenta. I el reclam per als que creuen que beure cervesa els fa més lliures que trobar un metge en un centre d’urgències.
Lee tambiénAnar de munteria o mirar de curar-se
