Objectiu: deportació

El 20 de gener del 1942, els jerarques de l’ Alemanya nazi es van reunir a Wannsee, al sud-oest de Berlín, per celebrar una conferència que s’acabaria convertint en un dels moments més sinistres de la història de la humanitat. Allà, en una sumptuosa vil·la reconvertida avui en memorial, el director de la Seguretat del Reich, Reinhard Heydrich, i els seus còmplices, amb
l’aquiescència d’Adolf Hitler, van idear l’inimaginable:
un pla per deportar i exterminar la població jueva d’Europa. El van anomenar la “solució final” i conduiria sis milions de persones a la mort. L’ Holocaust.

A menys de 10 quilòmetres d’allà, en un hotel de Brandenburg, representants de diversos grups neonazis i d’extrema dreta alemanys van mantenir una reunió secreta el 25 de novembre per abordar un pla de deportació massiva d’immigrants que es posaria en pràctica en cas que el partit ultranacionalista Alternativa per a Alemanya (AfD) arribés al poder –un extrem no del tot forassenyat, ja que ara mateix els sondejos per a les eleccions europees de juny li atorguen l’estatus de segona força política, amb una expectativa de vot del 20%–.

L’eufemisme utilitzat pels ultres, “remigració”, amb prou feines amaga un objectiu de neteja ètnica

Dins de la categoria de deportables , els promotors de la iniciativa hi incloïen ja no immigrants en situació irregular, sinó també sol·licitants d’asil, estrangers amb els papers en regla i fins i tot ciutadans alemanys de ple dret “no assimilats”. Segons els seus càlculs, uns dos milions de persones serien enviades a algun país –per determinar– del nord de l’ Àfrica. Es dirà que deportació no és sinònim d’extermini. Però per aquí es comença. Abans de concebre la terrible “solució final”, els nazis havien planejat deportar els jueus europeus a l’illa de Madagascar –en aquella època, colònia francesa–, que s’hagués convertit d’aquesta manera en un país-presó. Però la idea es va abandonar per inviable.

El descobriment de la reunió de Brandenburg, revelada al gener per l’equip de periodistes d’investigació Correctiv , va causar un gran escàndol a Alemanya, tant més que en la trobada hi havien participat representants d’ AfD i fins i tot de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU). Centenars de milers de persones es van manifestar a tot el país contra l’extrema dreta, i es va obrir el debat de si seria convenient –a més de constitucional– la il·legalització d’ AfD.

El posterior desmarcatge oficial del partit respecte al pla de deportació no oculta, tanmateix, el fet que la idea va prenent cos entre l’extrema dreta europea. A França, l’ utradretà Éric Zemmour, líder del partit Reconquesta –que va obtenir un 7% dels vots en les eleccions presidencials del 2022– també és un adepte d’aquesta solució, únic mitjà, a parer d’aquest defensor de la teoria conspiradora del “gran reemplaçament”, de frenar l’augment de la població musulmana. El pla de Zemmor seria repatriar un milió d’estrangers en cinc anys, per a la qual cosa crearia –en el cas improbable de governar– un ministeri específic al govern. A més llarg termini, el seu somni seria expulsar de França cinc milions de musulmans.

A Europa, a causa del llegat de l’horror nazi, la paraula “deportació” està molt mal vista, de manera que els ultres alemanys i francesos prefereixen parlar en públic de “remigració”, eufemisme que amb prou feines emmascara el que pretén designar: una massiva operació de neteja ètnica.

A Donad Trump, les subtileses lingüístiques –en cas d’apreciar-les– li són indiferents. És per això que l’expresident dels Estats Units i candidat a la nominació republicana per tornar a la Casa Blanca va al gra quan parla de deportació. Al contrari, ho ha convertit en una de les idees-força de la seva campanya. Trump proposa de dur a terme “l’operació de deportació més àmplia de la història d’ Amèrica” amb l’expulsió massiva d’estrangers en situació irregular. Una proposta que va reiterar en la recent reunió anual de la Conferència d’ Acció Política Conservadora, el 25 de febrer a Maryland, un fòrum ultra en què també van participar entre d’altres l’argentí Javier Milei i l’espanyol Santiago Abascal.

Trump planteja expulsar de manera immediata entre dos i tres milions de persones (del total d’11 milions d’immigrants irregulars que es calcula que hi ha als EUA), cosa que, segons alguns analistes, comportaria necessàriament la participació de l’exèrcit i la creació de camps de retenció. El mateix Trump ha al·ludit, com a antecedent inspirador, a la controvertida operació Espalda Mojada( Operation Wetback ), duta a terme sota la presidència d’ Eisenhower el 1954, una campanya de detenció i deportació massiva de treballadors mexicans indocumentats –es calcula que hi va haver 1,3 milions d’expulsats– en condicions vexatòries. En autocars, trens i vaixells de gom a gom, alguns espaldas mojadas –com despectivament s’anomenaven els mexicans que entraven al país creuant el riu Grande– van ser forçats a caminar a través del desert, on gairebé un centenar van morir. A parer del candidat republicà, l’operació “va ser un èxit”.

La deportació massiva que planteja Trump no va més enllà, ara per ara, dels sensepapers. Tanmateix, tota la retòrica racista amb què l’acompanya –que assimila els immigrants amb “criminals i violadors”, que “enverinen la sang dels EUA”– beu de les mateixes arrels emmetzinades, aquestes sí, de què va sorgir el nazisme i de què es continua alimentant l’extrema dreta europea.