En la mesura en què els pobles s’han modernitzat gràcies al desenvolupament dels drets humans, determinades potes que vertebren el poder dels Estats no han estat exemptes de crítiques. És el cas de les policies, que, com a posseïdors del monopoli de la força, reben el judici d’adequació dels seus actes als seus protocols d’actuació i a l’escrupolós compliment dels drets fonamentals. Una fiscalització, revers d’una moneda que té en el seu anvers l’autèntica funció de tots els cossos de seguretat de les societats avançades, vetllar pel compliment de l’ordenament jurídic com a conjunt de normes que regulen la convivència entre tots nosaltres. Tant en la funció de seguretat ciutadana i de manteniment de l’ordre públic com en la de policia administrativa o la de policia judicial, l’autèntica raó de ser de tota policia és la llei. Però compleix la llei la mateixa policia?
El excomisario José Manuel Villarejo saliendo de la Audiencia Nacional
A Catalunya hem observat atònits com determinats alts representants de la policia de l’Estat, instats, reforçats i protegits pels seus caps polítics, no han practicat precisament amb l’exemple. Resulta del tot legítim i necessari marcar les línies de política criminal i les seves prioritats (delictes sexuals, violència de gènere o defensa de la propietat, per exemple), però és inadmissible utilitzar els cossos de seguretat per a interessos partidistes o polítics, i promoure policies corruptes i servils, que inventen fets i falsegen proves amb la repugnant connivència d’uns pocs jutges i magistrats que embruten l’encomiable feina que fa dia rere dia la pràctica totalitat del col·lectiu judicial.
La Fiscalia podrà depurar les responsabilitats de la ‘policia patriòtica’
Fins ara totes les denúncies i querelles interposades per defensar els interessos i l’honor d’aquells que s’han vist afectats per les infames accions de la policia patriòtica han acabat al calaix de l’oblit i no han tingut recorregut penal (per cert, que difícil que és imputar alguns i que fàcil que és imputar d’altres), però ara per fi, i en ocasió de la investigació oberta d’ofici per la Fiscalia de Catalunya sobre el presumpte espionatge a l’ex fiscal en cap Martín Rodríguez Sol, s’ha pres l’encertada decisió d’unificar la investigació amb l’exhaustiva denúncia presentada fa pocs dies pel major del cos dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero Álvarez, per la infundada acusació d’estar relacionat amb el món de la droga en el cas Macedònia. El fet no és trivial ni la investigació serà menor, perquè coneixent la personalitat del major com la conec (per això el vaig nomenar cap de la nostra policia catalana) en la seva relació de fets denunciats no hi haurà puntada sense fil, i no hi haurà cap fil que no sigui cert. Se li gira feina a la Fiscalia, que té davant seu la impagable oportunitat de depurar, d’una vegada per totes, les responsabilitats derivades de les accions de la policia patriòtica i de les seves brutes clavegueres. Segur que la denúncia del major serà una bona guia que, per la deformació professional del qui la presenta, i pel rigor que tenen els seus actes, tindrà molts trets d’autèntic atestat policial i això facilitarà molt la investigació de la Fiscalia.
És la forma de fer dels Mossos i la seva professionalitat, i és de justícia atorgar a la nostra policia el seu autèntic valor i en la seva real i merescuda mesura. Quan l’Audiència Nacional va absoldre en César Puig, la intendent Laplana, en Pere Soler i el major Trapero, va elogiar tant la tasca de minimitzar els possibles danys duta a terme pels Mossos d’Esquadra com la conducta mediadora en el conflicte, que en cap cas va ser de connivència; un reconeixement al rigor, a la prudència i a la modernitat policial. I les va elogiar comparant-les amb determinades actuacions que tots recordem de la policia estatal. També ve a col·lació comparar el comissari Villarejo, amb les seves perverses i infinites gravacions, la seva veu d’anís de Cazalla, i el seu “tal y cual” , amb la gestió dels atemptats de la Rambla i de Cambrils i del referèndum, o amb l’excel·lència d’una denúncia que la mateixa Fiscalia ha posat en un mateix sac, el sac de la rectitud moral de dos servidors públics honrats com són l’ex fiscal en cap Martínez Sol i el major Trapero.