Furiós i indignat. Poques vegades s’ha vist així Roger Grimau, entrenador del Barça. Home pausat i reflexiu, ahir el partit va acabar calent i no va poder contenir-se a la roda de premsa posterior. El tècnic va assenyalar directament els àrbitres. Va declarar just guanyador el Reial Madrid, però també va acusar els àrbitres d’haver aplicat un criteri diferent a l’hora d’assenyalar les faltes. També va denunciar que, després d’assenyalar una tècnica a Willy Hernángomez, un àrbitre li va dir: “Això no és l’NBA, noi”.
No pots expulsar un jugador en tres minuts, el criteri no pot ser aquest”
Encara a peu de pista, el tècnic blaugrana va resumir el partit d’aquesta manera: “Una primera part bona, molt completa. A la segona, ens han castigat en excés... [fa una pausa] determinats moments”. En aquell moment, es va mossegar la llengua, però quan va arribar a roda de premsa va explotar. “En tres minuts t’expulsen un gran jugador”, va començar l’argumentació. “Segur que eren faltes, i si ho atures fotograma a fotograma i toques aquí o allà... però no pots explusar un jugador en tres minuts. I segur que deus veure el vídeo i, a veure, sí, aquí el toca i això, però el criteri no pot ser aquest. Hi ha jugadors que juguen 34 minuts a l’altre equip i fan tres faltes”, va criticar. I ho va exemplificar amb un jugador blanc del qual no va dir el nom: “És un jugador que m’encanta i ha estat tot el partit forçant. No ho sé. Coses. Que xiulin una tècnica a en
, i haver de sentir ‘Això no és l’NBA, noi’... Segur que no hem perdut pels àrbitres, però no ho sé”, va lamentar.
“Hi ha jugadors que juguen 34 minuts a l’altre equip i fan tres faltes”
Grimau va voler deixar clar que no es tractava d’excuses i que el Reial Madrid havia merescut el triomf. “No m’estic excusant ni a mi ni al meu equip, ha estat just vencedor i han guanyat i ja està, aquest és el resultat. Potser avui és la goteta que fa vessar el vas. No sé si des de fora es veu. Des de dins, quan estàs enfocat en alguna cosa, potser veus més coses. Hi ha hagut moments que ens hi hem pogut ficar i no hem pogut”, va resumir.
“Hi ha un parell d’accions... Moltes vegades, el criteri no és el mateix”
També va voler allunyar del seu to de crítica el paper de l’equip blanc. “Ells ens han collat i ens han collat al nivell que els han permès. Chapeau per a ells. No m’estic ficant amb el club, el Madrid, ni amb els jugadors. Màxim respecte. Haurem d’aprendre o jugar diferent, començant per la meva posició, però en certs moments no hem sabut jugar contra aquesta duresa”, va dir frustrat.
“El de sempre: un minut dolent i ens hem carregat el partit”
Tot i l’enorme emprenyada, l’entrenador va voler veure una cosa positiva en el que va passar a Màlaga de cara al futur de l’equip. “Ara estem fotuts perquè volíem guanyar, som el Barça i ho volem guanyar tot, però tant de bo això ens uneixi encara més del que estem i creixem per més endavant poder fer-ho”, va desitjar.
Lee tambiénEl Barça es queda sense forces
Al discurs del tècnic es va afegir Álex Abrines, que tot i que va deixar clar que no creia que haguessin perdut pels àrbitres, “sí que és veritat que hi ha un parell d’accions, quan estàvem remuntant. Moltes vegades el criteri no és el mateix”, va explicar.
Amb una eloqüència semblant, tot i que amb un prisma diferent, Tomas Satoransky va posar veu millor que ningú al sentiment de frustració del vestidor. “El de sempre”, va deixar anar. “Un minut dolent i ens hem carregat el partit. Hem jugat malament en un minut i hem perdut. No tinc ganes de parlar, vull estar sol”, va dir abans de refugiar-se per viure en solitud el dol de la derrota. El base blaugrana es referia al parcial de 9-2 que va encaixar el Barça al començament de l’últim quart. Tres triples consecutius del Madrid van desorientar l’equip, que no va ser capaç de contrarestar l’agressivitat defensiva dels blancs sobre Satoransky i Laprovittola. L’atac també es va encallar i els tirs lliures no entraven. Mentrestant, el Madrid castigava amb transicions ràpides.
La imatge de la banqueta del Barça era d’absoluta desolació a la conclusió de la final. Tan a prop de la victòria i tan lluny alhora. El partit del Barça havia estat d’allò més complet fins al començament de l’últim quart. Allà es van torçar moltes il·lusions. Es van frustrar somnis. El Barça de Roger Grimau va topar de cara amb la realitat. La Copa del Rei de Màlaga no va concedir el final feliç que s’esperava.