Només cal llegir una mica per saber que els malentesos i els conflictes entre els homes i les dones han estat una part de la condició humana des dels temps d’ Aquil·les i Helena de Troia. Però avui tot indica que s’acosta una guerra dels sexes mai vista en termes d’igualtat, soroll i confusió.
Ho dic, o ho sospito, arran d’una sèrie d’investigacions citades en un article recent del Financial Times. La conclusió és que la famosa polarització que defineix la nostra època s’estén amb una velocitat inesperada al terreny dels gèneres.
Els resultats d’enquestes fetes a tots els continents indiquen que s’ha obert una gran bretxa ideològica entre les dones i els homes joves, específicament entre els que pertanyen a la generació Z, els nascuts a finals del segle passat o a començaments del XXI. Fins fa tot just sis anys no hi havia diferències polítiques significatives entre dones i homes d’entre 18 i 30 anys, però des d’aleshores la distància s’ha anat ampliant. Les dones tendeixen cada dia més cap a l’esquerra; els homes, cap a la dreta.
Una enquesta a Espanya, per exemple, assenyala que més del 64% dels votants de Vox són homes, mentre que només un 35% són dones. A l’Argentina, més homes van votar per Javier Milei que dones. Als Estats Units, el Regne Unit i Alemanya hi ha un 30% més de dones amb idees progressistes que homes. A la Xina, Corea del Sud i fins i tot Tunísia la diferència és més gran encara. Arreu del món, ho descobreix el Financial Times, aquesta divergència de valors o simpaties polítiques és molt més pronunciada entre la joventut que entre persones de 30 anys cap amunt.
Tot indica que desenes de milions d’homes i dones joves que comparteixen les mateixes ciutats, universitats o llocs de treball s’identifiquen amb idees radicalment oposades sobre temes com la immigració, la justícia racial, el repartiment dels diners públics i, esclar, el feminisme. A diferència del que es podria esperar, les enquestes també diuen que és més fàcil trobar un home més gran de 60 anys a favor del feminisme que un de 25. La generació Z és, en efecte, no una generació, sinó dues, dividides per cromosomes.
Què està passant? Hi ha diverses teories sobre això. Una, que aquesta bifurcació ideològica coincideix amb l’aparició fa set anys del moviment #MeToo, una revolta feminista contra el masclisme que va trobar molt més ressò, inevitablement, entre les noies que entre els nois. Elles es van radicalitzar, o almenys van fer un gir a l’esquerra, mentre que ells o es van quedar on eren o van endurir les posicions i van contraatacar fent un gir a la dreta.
Les dones tendeixen cada dia més cap a l’esquerra; els homes, cap a la dreta
Podem suposar que les xarxes socials han consolidat la tendència. La gent es concentra als seus graners ideològics, es comunica amb aquells o aquelles que reforcen les seves idees i no escolta les opinions en contra. O, més aviat, ni s’assabenta que hi ha altres opinions. Influencers com el psicòleg canadenc Jordan Peterson o Andrew Tate, un exboxejador britanicoestatunidenc, han conquerit els cors de molts milions de seguidors homes amb missatges que promouen la solidaritat masculina davant el que es percep com un atac #Metooista o que advoquen, directament, per un retorn als temps feliços i no gens llunyans en què els homes manaven i les dones se centraven en la llar o a polir els seus encants sexuals.
Més enllà d’internet, al món real, els homes de la generació Z han presenciat –molts es lamentarien que “han patit”– una revolució en el món de l’educació: cosa mai abans vista en la història de la humanitat, país rere país, les dones treuen millors notes a l’ escola, i ocupen avui més places universitàries que els homes.
No és cap sorpresa que els nois són ara a la defensiva; que els atreuen més i més figures que volen fer marxa enrere en el temps com Javier Milei o Santiago Abascal o Donald Trump. Els canvis en la relació de poder entre els gèneres avancen a una velocitat marejadora. En un tancar i obrir d’ulls s’han invertit, o s’han alterat seriosament, estructures socials que s’havien mantingut fermes des dels temps en què els homes sortien a caçar el menjar i les dones el cuinaven, mentre parien els nens i els cuidaven.
Trobar parella en un context de divergència de valors creixent serà un repte
Fa gairebé cinquanta anys, quan jo estava pensant a quina universitat anar, n’hi va haver una que em va atreure molt pel simple fet que era la que tenia la proporció més alta de noies de tot el país, un 35%. Al final vaig anar a una altra on per cada dona hi havia cinc homes. Es donava per fet que a l’hora de buscar una bona feina, les dones oferirien una competència mínima. Avui la situació no serà exactament al revés, però anem per aquest camí.
La resposta que l’ortodòxia contemporània exigeix és “ Que be! Per fi es fa justícia amb les dones!”. I, sí, hi ha força a celebrar. Però hi ha perills a la vista. D’una banda, no es presenta com a gaire saludable un món en què la política es converteixi més i més en un xoc frontal entre els gèneres. Arribarem a la guerra entre homes i dones? Esperem que no.
Però abans que s’arribi a un extrem que avui fa olor de ciència-ficció, el que sí que es presenta com una realitat imminent és que les relacions de parella es complicaran encara més del que ha estat habitual des que es va començar a escriure la història. En el millor dels casos, donaran per a molta comèdia. En el pitjor, veurem un descens dràstic de la reproducció de l’espècie.
Lee tambiénEstupidesa humana o IA?
Trobar parella en un context de divergència de valors creixent entre homes i dones serà un repte. Com també ho serà si es continua ampliant la bretxa en termes educatius, en intel·ligència en el sentit tradicional de la paraula, mesurada en estudis i coneixements.
El que està clar és que ve un període de reajustament en el terreny sexual. Passat un temps, se suposa que s’aconseguirà un nou equilibri. Però mentrestant, potser durant un parell de generacions, els homes estaran perplexos i frustrats i més d’alguna dona es preguntarà si les conquestes aconseguides valien el preu, si seran del tot felices en un món de Barbies victorioses en conflicte amb uns Kens confusos, frustrats i –segons els cànons ancestrals– emasculats.
Lee tambiénFeijóo, víctima de la IA?
