Hi ha gent que no vol tenir fills. N’hi ha que no els ve de gust i n’hi ha –els conscienciats – que consideren que, tal com està el planeta, procrear és un despropòsit i, en conseqüència, propugnen no tenir-ne cap, perquè l’espècie humana s’extingeixi. Hi ha fins i tot un Moviment per a l’Extinció Humana Voluntària.
Aquests il·luminats no compten, però, amb l’existència d’una tropa d’il·luminats simètrica que es dedica a tenir fills per damunt de tota mesura, sempre amb ajudes de l’Estat, sigui quin sigui. Per poc que hagueu donat un cop d’ull al voltant, n’haureu detectat alguns. Cap però com la senyora colombiana de què parla la premsa de Llatinoamèrica. Es diu Marta. Infobae explica que al barri on viu li diuen Doña Marta. Té 39 anys i dinou fills. Tots de pares diferents. El primer el va tenir als catorze anys. “Yo lo tomo a esto como un negocio. La verdad que, como el Gobierno me ayuda por cada niño, entonces yo recibo un dinerito por cada niño”, ha dit.
De manera regular, pels fills més grans rep –al canvi– uns 75 euros. Pels més petits, uns 28 euros. I així, entre una cosa i l’altra –i amb l’ajut de la parròquia si va molt justa– va fent. “Mirándolo positivamente es hasta bueno, porque así no trabajo”. Ara, per cert, torna a estar prenyada. D’aquest altre futur fill tampoc no sap qui n’és el pare: “Ni idea, la verdad yo me fui de rumba y en esa rumbita me gustó el muchacho y así quedé, la verdad no sé ni dónde vive. No lo conozco ni tampoco me interesa”.
Porta al límit allò que cada fill neix amb un pa sota l’aixella
De fet, Doña Marta no fa més que portar al límit l’asseveració que diu que cada fill que neix porta un pa sota l’aixella. Cadascú té fills per al que li convé. Per necessitat d’amor, per realitzar-se... No oblidem el cas de Johann Sebastian Bach, que va tenir un gavadal de fills perquè al XVIII no hi havia fotocopiadores i, perquè el negoci li rutllés, calia que algú es dediqués a fer còpies manuals de les seves partitures.
Lee también
