Tsunami

El terme és d’origen japonès i indica un sisme submarí, d’aquests que deixen tremolant l’escala de Ritcher, sinònim de canvis que venen i no s’ensumen. El 28- M n’és un exemple, i el 23- J, un altre. I des d’aquestes bases, Galícia ens dirà diumenge vinent el que ja sabem: que som davant un “empat gairebé perfecte”. Que el parlamentarisme a Espanya ha canviat i la majoria de l’M-30 ha estat substituïda per una majoria transversal i perifèrica que ens explica l’ Espanya que som i que volem. Que la suma de vots del BNG i el PSdeG s’igualarà als vots del PP. Una Galícia en dues meitats, encara que la llei d’Hondt i la circumscripció provincial facin la seva traducció en escons i, per tant, en el repartiment i la configuració del poder.

És per això que, a una setmana escassa del 18- F, el nucli gallec del PP nacional s’agafa a una majoria absoluta, encara que sigui pels pèls, com a taula de salvació fins a les europees. Els seus nervis són encara més evidents després del tomb d’ Alberto Núñez Feijóo quan va confessar que podria indultar amb condicions Carles Puigdemont a fi de definir un marc de seguretat abans del seu resultat en les gallegues, encara que sigui donant la raó a Pedro Sánchez en les seves mesures de gràcia. Per què? Feijóo vol guanyar autonomia tant si perd com si guanya i posa totes les cartes a sobre de la taula. Tant si cau allò de l’“independentisme com a terrorisme” als jutjats (esclar!), com si l’amnistia acaba tenint una sentència híbrida al Tribunal Constitucional o el TJUE i es dibuixa l’indult com a substitutiu eficaç. També constata amb aquest missatge 1) que si el PP continua acumulant transferències de Vox i se’l menja, no suma majoria a Espanya perquè no desapareixeran (l’os que ha de rosegar no són zero, sinó dos milions de vots). 2) Que el seu futur consisteix a sumar amb PNB i Junts, i 3) que ha estat un fracàs absolut la seva estratègia de situar les sigles del BNG com la “Bildu Nacionalista Gallega” i s’ha de “ desmadrilenyitzar” la campanya en la recta final. El “factor Pontón” està tallat pel mateix patró que el “factor Sánchez” i tots aquests atacs el que han fet és eixamplar el seu espai.

No hi haurà crisi perquè la majoria presidencial s’expressarà vigorosa amb els seus dos partits el 18-F

Ara bé, si el PP manté la Xunta, la majoria de l’M-30 ens explicarà a les seves portades, tretze són tretze, que el PSOE i Vox entren en crisi, i s’equivocaran novament en la seva anàlisi. Ni Galícia ni la resta d’ Espanya seran més diferents abans que després del 18- F, perquè el “tsunami democràtic” ja s’ha produït, aquí sí, des de fa una dècada. Ho expliquem: 1) Vox no ha estat mai a Galícia i ningú no sap per què ara hi hauria de ser. 2) Una majoria absoluta pelada serà una victòria amarga del PP, sol o gràcies a Jácome. I 3) els progressistes cedeixen amb naturalitat l’espai a qui més opcions té. I passa, en aquesta elecció sí, una cosa molt rellevant. Ana Pontón és tan candidata de Pedro Sánchez a Galícia com Salvador Illa a Catalunya. Ha estat la persona que millor ha sabut interpretar el Zeitgeist del 23- J i combinar escut social i identitat. I a José Ramón Gómez Besteiro , que és un polític amb recorregut, li toca esperar. Més de 20 punts de gallecs que van donar suport a Sánchez el 23- J votaran Pontón aquest diumenge i, després, tornaran a les europees i generals al president.

Sánchez –recordeu–, abans que secretari general del PSOE, és el principal operador polític de la majoria que governa Espanya. Per tant, no hi haurà crisi, perquè la majoria presidencial s’expressarà vigorosa amb els seus dos partits el 18- F. Aquesta majoria a Galícia no governarà pels pèls i si ho fa, també serà pels pèls. Quina novetat es pot introduir perquè passi? Vet-ho aquí: Podem ja no té possibilitats d’obtenir cap escó, però té 6.200 vots declarats que un missatge d’esperança pot transformar en més. Si dona un cop d’efecte aquesta setmana i es retira en nom del canvi pel BNG, la Xunta serà de l’esquerra. Pontón estarà, sens dubte, en condicions de ser presidenta amb Besteiro de vicepresident. 1.000/2.000 vots avui, aquí i ara, a les províncies decisives ho decidiran tot en les restes. Amb aquest acte de generositat, únic a Espanya, aquests vots podrien tornar multiplicats als liles a les europees, que optarien a dos eurodiputats. Vot dual. Així d’ajustat està tot. Galícia ens expressarà l’empat gairebé perfecte a Espanya. L’escala Ritcher marcarà que continua el tsunami fins a les europees, mantingui o no la Xunta el PP. Galícia ha servit perquè els blaus se n’assabentin.