“La democràcia dels Estats Units sobreviurà a Donald Trump”

Allan Lichtman té a les mans una bola de vidre. Els últims 40 anys ha encertat el vencedor de totes les eleccions presidencials dels EUA, tret de les del 2000, quan George W. Bush va guanyar Al Gore després de perdre el vot popular. El 2016 va ser de les poques persones que van vaticinar el triomf de Donald Trump, quan les enquestes auguraven la victòria de Hillary Clinton. Dels seus pronòstics en va néixer el peculiar sobrenom l’oracle de Washington.

Els seus vaticinis es basen en el sistema de predicció The keys to the White House , una llista de tretze premisses que mesura el grau de fortalesa del president al càrrec: si cinc o menys són falses, es pot augurar que el candidat del partit que ocupa la Casa Blanca guanyarà l’elecció.

La clau és la guerra

L’Orient Mitjà i Ucraïna determinaran el resultat de les eleccions”

Nou mesos abans dels comicis, encara és prest per fer pronòstics. I encara més quan el probable candidat opositor afronta 91 càrrecs penals en quatre processos judicials. Cap article de la Constitució no prohibeix a un imputat, un sentenciat o un empresonat presentar-se als comicis. Però hi ha una provisió que fa ballar el cap als juristes d’arreu del país.

Es tracta de la secció 3 de la 14a esmena, en virtut de la qual el Tribunal Suprem de Colorado va prohibir a Trump presentar-se a les eleccions per haver participat en una insurrecció amb l’intent de manipular les eleccions el 2020 i obstruir la transferència pacífica del poder, que va culminar amb l’assalt al Capitoli.

Biden, la millor opció

“Biden és la millor opció dels demòcrates per guanyar les eleccions”

Trump va recórrer contra la sentència al Suprem i dijous comencen els al·legats inicials. El magnat al·lega que l’article –escrit el 1866, després de la guerra de Secessió, per evitar que els que havien format part de la Confederació poguessin arribar al poder–, no preveu la figura d’un president, perquè textualment fa referència a un “funcionari”. Però Allan Lichtman, juntament amb 24 historiadors més del país, ha signat un informe dirigit al Suprem en què afirma que l’evidència històrica és palmària: els encarregats de redactar-lo sí que van incloure la figura d’un expresident.

En virtut de la 14a esmena, per què no hauria d’aparèixer el nom de Trump a les paperetes?

La secció 3 clarament cobreix el president. Aquesta qüestió es va plantejar durant la redacció el 1866 i, anys després, quan el Congrés va aprovar una llei d’amnistia per a la majoria dels exconfederats, van decidir no donar-li a l’expresident Jefferson Davis, precisament perquè van reconèixer que estava desqualificat per postular-se a la presidència en virtut de la secció 3. Si li haguessin concedit l’amnistia, el seu nom podria haver aparegut a la papereta del Partit Demòcrata. Aquesta és l’evidència històrica que hem presentat al Tribunal.

Trump al·lega que això seria una intromissió del poder judi­cial.

Sí, he sentit l’argument que és el poble qui ha de decidir, i no els tribunals. Bé, no vivim en un plebiscit, sinó en una república democràtica regida per la Constitució. I la 14a esmena no és menys aplicable perquè un candidat sigui molt popular. És tan vàlida com les clàusules que desqualifiquen els presidents per edat o lloc de naixement.

La seva defensa nega que fos una insurrecció i argumenta que no hi va participar directament, ja que no va ser al Capitoli.

Durant el període de la Reconstrucció, molts exconfederats van ser privats dels seus drets sense haver participat directament en la insurrecció: per ser un insurrecte no necessàriament has de participar en la violència: pots incitar la rebel·lió, com Trump, que després es va asseure mentre els seus seguidors atacaven el Capitoli.

Trump s’ha beneficiat electoralment dels casos en contra seu. Per què li continua donant suport gairebé la meitat de la població?

Em sorprèn que el seu suport hagi perdurat com ho ha fet. És un personatge únic a la història dels Estats Units: des que va sortir com a candidat el 2015, durant gairebé nou anys, els seus índexs d’aprovació amb prou feines han canviat, s’han mantingut al voltant d’un 40%. Sembla impermeable a qualsevol cosa que passi, com les condemnes per agressió sexual i per frau. Per què? Molts nord-americans se senten alienats de la seva societat i la seva política, senten que els han deixat enrere en termes econòmics, religiosos, racials i de gènere. I Trump explota tots aquests sentiments.

Nou mesos abans de les elec­cions, ja té una predicció sobre qui ocuparà la Casa Blanca?

Encara és aviat, però li puc donar unes quantes pistes. Ara com ara, Biden és un candidat impopular, especialment per edat. Però continuo pensant que és la millor opció dels demòcrates per guanyar. El fet que s’hi presenti ja dona per complertes dues de les meves 13 claus, perquè és el president al càrrec i no hi ha oposició a les primàries. De les 11 restants, sis haurien de ser falses per predir la seva derrota. I l’economia no sembla que hagi d’entrar en recessió, cosa que confirma una altra premissa. Tampoc no hi ha hagut un escàndol important en la seva presidència: una altra. El que determinarà les possibilitats de reelecció de Biden són els seus èxits i fracassos en política exterior: caldrà estar atents a les guerres a l’ Orient Mitjà i Ucraïna.

De totes les eleccions que ha predit, aquesta és la més incerta?

No soc Jean Dixon ni tinc una bola de vidre. Però el meu model de predicció és sòlid, perquè es basa en la història. Es remunta al 1860, amb l’elecció d’Abraham Lincoln, i la meva primera prospecció va ser el 1984, amb la reelecció de Ronald Reagan. Això no vol dir que hagi de durar per sempre: hi pot haver un cataclisme que canviï el patró de la història. I una condemna penal a Trump podria entrar en aquesta categoria.

Podem esperar un nou intent d’insurrecció si Trump perd les eleccions?

Assumint que no és desqualificat pel Suprem, veig poques possibilitats que hagi d’acceptar una derrota. No crec que torni a permetre una ratificació pacífica del poder. Però si això passa, ho tindrà molt complicat, perquè ja no és el president. No tindrà cap dels poders que va fer servir fa quatre anys. Per això, si perd, la nostra democràcia sobreviurà als seus intents d’arrabassar-nos-la.