El lema d’aquest any de BCNegra és Espies com nosaltres. No només ens fascinen les novel·les sobre espionatges, sinó que la realitat ha passat a estar permanentment espiada. Els algoritmes ens espien, mil càmeres als carrers ens observen, els polítics ens vigilen, els mòbils donen pistes de com ens movem. Fa uns dies, Jordi Sànchez, expresident de l’ANC, va saber que un veí de l’escala l’espiava i passava la informació a la policia patriòtica. I hem sabut, que fins i tot el telèfon del president de la Generalitat va ser espiat amb el programa Pegasus pel CNI perquè pensaven que coordinava els CDR el 2019. Ho va advertir Günter Grass a El timbal de llauna: “Avui ja sé que tot ens espia, que res no passa inadvertit i que fins i tot el paper pintat de les parets té més bona memòria que els homes”.
Però, insisteixo, estem més fascinats que indignats pel fet de viure en una societat constantment espiada. Carlos Zanón, director de BCN egra, vol aprofitar el festival per reflexionar sobre com ens hem convertit tots en espiats i en espies. Segurament, perquè la vida de la gent té poques emocions i espera trobar-les bussejant en vides alienes. Ahir el diari El Mundo publicava una enquesta de Sigma Dos que oferia una dada sorprenent: la institució de l’ Estat més valorada a Espanya és el Centre Nacional d’ Intel·ligència (CNI), molt per sobre dels ajuntaments, el Banc d’Espanya, la Corona o els governs autonòmics (per aquest ordre). És l’única entitat que aproven els votants de tots els partits i totes les edats.
La institució més valorada de l’Estat és el CNI, segons una enquesta de Sigma Dos
Els espies del CNI són vistos com una garantia, encara que en aquest país no van trobar les urnes de l’1-O i es van ficar amb Pegasus als mòbils d’alts càrrecs de l’Administració catalana sense venir a tomb. Fins i tot els smartphones del president Pedro Sánchez i de la ministra Margarita Robles van ser espiats amb aquest programa, encara que en aquest cas no se sap qui ho va dur a terme. Deu ser, com va escriure John le Carré dels anglesos, que molta gent són espies: nobles, prohoms, intel·lectuals. I hi va afegir: “Fan joc net. Són un país de llei. Tenen bons espies”.
Lee también
