Brussel·les desencalla el diàleg sobre el CGPJ i fixa una altra cita per al dia 12
Una legislatura complexa
Reynders celebra el “compromís” de Bolaños i Pons amb les negociacions
BRUSELAS, 31/01/2024.- .- El comisario de Justicia europeo, Didier Reynders (c), ha reunido este miércoles en Bruselas al ministro de Presidencia y Justicia, Félix Bolaños (i), y al vicesecretario de Acción Institucional del PP, Esteban González Pons, para intentar iniciar un nuevo diálogo que desemboque en la renovación del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). EFE/Pablo Garrigós
El Govern i el Partit Popular tornaran a reunir-se el 12 de febrer a Brussel·les per continuar el “diàleg estructurat” sobre la situació del poder judicial a Espanya inaugurat ahir a la capital comunitària sota els auspicis de la Comissió Europea. Malgrat l’evident clima de desconfiança mútua, el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va celebrar el “compromís” de les parts per arribar a un acord per aplicar la doble recomanació inclosa als seus últims informes sobre l’Estat de dret, és a dir, la renovació “prioritària” del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la reforma del sistema d’elecció dels jutges.
“Estem convençuts que, amb la Comissió Europea, tenim una oportunitat que pot ser l’última per recuperar la normalitat que necessita el Consell, el poder judicial i Espanya”, va assegurar el ministre de Justícia, Félix Bolaños, en declaracions a la premsa al final de la trobada. “Confio que tots els actors estiguin a l’altura”, va afegir. Immediatament després va intervenir el negociador del PP, Esteban González Pons, que es va declarar “molt pessimista” sobre les possibilitats de pactar amb un Govern que “el primer que sacrifica és la independència judicial” però, alhora, va assegurar que està “compromès” amb el procés.
En una clara al·lusió que Reynders no només aspira que aquesta negociació conclogui amb un acord per renovar el CGPJ sinó també amb un pacte sobre el sistema d’elecció dels jutges, perquè sigui més independent del poder polític i conforme, per tant, amb els estàndards europeus, Pons va destacar que la reunió “va complir” amb les “expectatives”. “Estem satisfets perquè les converses seran àmplies i extenses, amb un propòsit ambiciós”, va concloure el vicesecretari institucional del PP, que com Bolaños va anar a Brussel·les ja dimarts per participar en la reunió d’ahir, que va durar 90 minuts.
La Comissió Europea és conscient de la toxicitat que envolta aquesta negociació, per la qual cosa ha demanat màxima discreció al Govern i al PP sobre els seus contactes, per això no han transcendit detalls sobre el mètode de treball que s’han marcat. A la mateixa hora que Bolaños i Pons compareixien davant la premsa, Reynders va publicar un breu comunicat en què celebrava el “compromís” de les parts i explicava que els va recordar la “coneguda posició” de la CE sobre el tema i la necessitat de tenir “un diàleg constructiu”.
El comissari reitera que l’ambició de la CE és renovar el CGPJ i reformar el mètode d’elecció dels jutges
Tot i que difereixen en l’anàlisi de la situació, Bolaños i Pons van coincidir que aquest format, absolutament anormal, podria permetre recuperar la normalitat institucional perduda.
La tendència de la vida política espanyola a externalitzar i portar a Europa els seus problemes nacionals va tenir ahir diverses manifestacions més a Brussel·les. Eurodiputats del PP i Vox van tirar endavant una esmena a la comissió de Llibertats Civils i Justícia del Parlament Europeu que reclama als estats membres de la UE que, en el marc de les noves normes anticorrupció, prohibeixin específicament els indults o amnisties a delictes de malversació de fons públics. “Pedro Sánchez haurà de donar moltes explicacions al pròfug Puigdemont quan no pugui incloure Pujol i companyia a la seva infame llei”, va sentenciar a les xarxes socials Jorge Buxadé ( Vox), mentre que el PP assegura que l’aprovació de l’esmena “deixa
en evidència” el Govern d’ Espanya. “Al Parlament no es concep que s’indultin o amnistiïn delictes de corrupció”, va concloure Javier Zarzalejos.
L’esmena en qüestió encara ha de ser votada pel ple de l’ Eurocambra i, en cas de tirar endavant, formarà part de la seva posició de cara a la negociació amb els
, que encara no han fixat la seva posició, per la qual cosa
no s’espera que les negociacions comencin fins a la pròxima
legislatura.
Per la seva banda, la delegació de Ciutadans a l’ Eurocambra va proclamar que la Comissió els havia “confirmat” l’obertura d’una “investigació” a Espanya sobre la llei d’Amnistia, un anunci que va ser ràpidament desmentit. “No hi ha res de nou, com hem dit anteriorment estem en contacte amb les autoritats espanyoles i estem analitzant l’ esborrany de la llei”, van aclarir fonts comunitàries.
PP i Vox impulsen una esmena que prohibeix les amnisties i Cs lloa una investigació europea inexistent
La base de la presumpta confusió és la resposta escrita que la Comissió va donar al líder de Cs al Parlament Europeu, Adrián Vázquez, que els ha demanat de veure les preguntes que han fet al Govern sobre l’ esborrany de la llei. La institució va denegar la seva petició emparant-se que si les publiqués “soscavaria la protecció de l’objectiu de les investigacions en curs”. El terme investigacions , recalquen fonts comunitàries, es fa servir de manera genèrica, ja que és el que està previst al reglament sobre peticions d’informació. Reynders només preveu pronunciar-se sobre la llei quan estigui adoptada i no comentarà el procés legislatiu espanyol.