El president dels Estats Units, Joe Biden, s’ha quedat sense opcions intermèdies per frenar l’expansió militar de l’ Iran.
Des del 7 d’octubre les seves forces armades han patit més de 160 atacs al Pròxim Orient. El més mortífer va ser diumenge: tres soldats morts i més de quaranta ferits a Tower 22, una base remota a la frontera entre l’ Iraq, Jordània i Síria. Dimarts Biden va anunciar que ja havia decidit la resposta a aquest atac. Tot i això, cap de les que ha pres contra l’ Iran i els seus aliats no ha funcionat. Malgrat les sancions econòmiques i els atacs aeris, els huthis continuen imposant la seva llei al mar Roig, mentre que els grups armats proiranians a Gaza, el Líban, l’ Iraq i Síria han mantingut la seva capacitat ofensiva.
Teheran plega veles i el seu principal aliat a l’Iraq diu que suspèn els atacs contra els EUA
Ahir Hossein Salami, cap dels Guardians de la Revolució, va assegurar que l’ Iran “no vol una guerra” amb els Estats Units. Alhora, Kataeb Hizbul·lah, la milícia proiraniana a l’ Iraq que, segurament, va enviar el dron que diumenge va arribar a Tower 22, va anunciar que suspèn les operacions militars contra Israel i els Estats Units.
Després d’haver tibat la corda al màxim, l’ Iran plega veles perquè sap que l’única resposta efectiva que li queda a Biden és un atac directe.
El Pentàgon té la llista d’objectius ben estudiada. L’ Iran és un rival directe des del 1979. Fa quinze anys, amb l’ajuda d’Israel, va llançar un ciberatac contra el programa nuclear que va endarrerir un parell d’anys el desenvolupament de la bomba atòmica. El 2015 en va estar a punt de llançar un altre contra les defenses antiaèries, els sistemes de comunicacions i la xarxa elèctrica, però es va suspendre, perquè l’ Iran va signar aleshores l’acord nuclear, és a dir, el compromís de renunciar a la bomba, avui del tot descartat.
Biden ha pres la decisió de castigar l’ Iran i els seus aliats, però també ha dit que “no crec que necessitem una guerra més gran a l’ Orient Mitjà”. Aquest any electoral no vol córrer el risc d’un fiasco militar.
Lee tambiénEls Estats Units apunten a una resposta “escalonada” a l’atac a Jordània
Els EUA i la UE tampoc no poden aplicar més sancions econòmiques. Les que estan en vigor toquen tots els sectors de l’economia, i també l’elit d’un règim que, tot i això, sempre troba la manera d’esquivar-les. La Xina, per exemple, li continua comprant petroli.
L’ Iran no vol ser el blanc d’un atac directe dels Estats Units. Està molt còmode dirigint l’ Eix de la Resistència, és a dir les milícies islamistes i gihadistes que pressionen Israel i els Estats Units a tota la regió. No paga cap preu.
Per això es va desmarcar de seguida del dron que va caure a Tower 22 i, juntament amb l’ Iraq, va aconseguir que Kataeb Hizbul·lah, la més forta de les milícies proiranianes, anunciés ahir un alto el foc.
La República Islàmica de l’Iran sap que una confrontació directa amb els Estats Units encendrà el Pròxim Orient. Les monarquies del Golf, incloent-hi Aràbia Saudita, amb la qual va restablir relacions l’any passat, no sortiran en la seva defensa. Així mateix, la forta dissidència interna trobaria noves forces per oposar-se a un règim opressiu que empresona, tortura i assassina les dones que no porten vel i és incapaç de posar fi a la crisi econòmica.
Biden podria explotar aquesta feblesa, però el risc és enorme. Israel, que encara no ha derrotat Hamàs a Gaza, s’hauria d’enfrontar a un repte encara més gran, el de Hizbul·lah al Líban. El sentit comú dicta prudència i tàctiques que, sense cridar l’atenció, accelerin el final dels aiatol·làs.