El president dels Estats Units i comandant en cap de les seves forces armades, Joe Biden, ja ha decidit com respondrà a l’atac amb dron que va matar diumenge tres reservistes en una base dels Estats Units a Jordània. Així ho va anunciar en una breu declaració davant els mitjans des de la Casa Blanca, minuts abans de pujar l’ Air Force One per adreçar-se a dos actes de campanya a Florida. “No necessitem una guerra regional a l’ Orient Mitjà. No és el que estem buscant”, va assegurar, sense entrar en detalls sobre la forma que prendrà la represàlia per les tres primeres víctimes dels Estats Units a la regió des que va escalar la guerra a Gaza, el 7 d’octubre.
L’atac, que no va ser interceptat per les defenses antiaèries a causa de la confusió del dron enemic amb un de propi que estava tornant a la base, va fer tres morts i més de quaranta ferits. Va ser a Tower 22, un lloc avançat dels Estats Units situat a la frontera entre Jordània, Síria i l’ Iraq, destinat a donar suport a la coalició antiterrorista contra l’ Estat Islàmic. I va ser reivindicat per la Resistència Islàmica de l’ Iraq, una agrupació de milícies xiïtes, entre les quals s’inclou Kataeb Hizbul·lah i Harakat al- Nujaba, entre altres grups avalats per l’ Iran.
L’objectiu és “degradar” la capacitat militar deles milícies proiranianes, afirma el Consell de Seguretat Nacional
És el primer atac mortal dels més de 160 que han patit objectius dels Estats Units a la regió. Malgrat que el règim d’Ali Khamenei nega qualsevol implicació en l’agressió i afirma que les milícies “no reben ordres” de l’ Iran, els EUA consideren el règim persa com el principal culpable: “Els en faig responsables perquè estan subministrant les armes als atacants”, va confirmar Biden ahir.
Ja han passat més de dos dies des de l’atac i continua sense resposta. Pressionat per aquesta qüestió –per l’oposició republicana i per la premsa dels
Estats Units–, el portaveu del Consell de Seguretat Nacional, John Kirby, va reiterar el
missatge oficial: “Respondrem en el moment i la forma de la nostra elecció”. I va entrar en més detall que el mandatari: “És molt probable que sigui un
enfocament escalonat. No una sola acció, sinó potencialment múltiples i sostingudes en
el temps”. El “principi rector” de la represàlia serà “assegurar-nos que continuem degradant les capacitats que aquests grups tenen a la seva disposició
per fer-les servir contra les
nostres tropes i instal·lacions,
i enviar un senyal clar als
partidaris de l’ Iran: aquests atacs són inacceptables”.
El secretari d’Estat, Antony Blinken, va assenyalar dilluns que és “un moment increïblement volàtil a l’ Orient Mitjà”, en una roda de premsa a Washington. “No havíem vist una situació tan perillosa a la regió des del 1973”, va assegurar, amb referència a la guerra de Yom Kippur, que va enfrontar Israel amb els seus veïns països àrabs i que va causar unes 2.600 víctimes en tan sols 19 dies. “Ens proposem dos objectius: defensar el nostre poble quan és atacat i, alhora, treballar per evitar que el conflicte s’estengui”.
Després de dècades immersos a l’Orient Mitjà, amb el desgast que això implica, durant la presidència de Barack Obama, els EUA van començar a retirar gran part dels recursos militars, logístics i d’intel·ligència que tenia instal·lats a la regió. Ho van fer amb el convenciment que Rússia i la Xina suposaven amenaces molt més grans. Tot i
això, els recents esdeveniments estan obligant el país a tornar a centrar els esforços a l’ Orient Mitjà.
Amb l’horitzó d’uns comicis presidencials al novembre, la represàlia que prenguin els
les pròximes hores o dies rebrà un escrutini més gran per part de l’oposició, els mitjans i l’electorat. Uns votants cada vegada més reticents al paper de l’Administració a l’ Orient Mitjà: un 60% creu que està donant suport “massa” o “massa poc” a Israel, segons una enquesta de Gallup.
Els republicans responsabilitzen directament el president de les més de 160 agressions rebudes a la regió els últims tres mesos, a què l’Administració ha respost fins ara amb atacs limitats i de precisió. La mort de tres reservistes dels Estats Units, “tràgica conseqüència de la debilitat i la rendició de Biden”, va assegurar el seu probable rival a les eleccions del novembre, Donald Trump. El líder republicà al Senat, Mitch McConnell, es va manifestar en la mateixa línia: “No podem permetre’ns continuar responent a aquesta agressió amb mitges tintes. El món sencer espera senyals que el president està finalment
disposat a exercir la força
dels Estats Units per obligar l’ Iran a canviar el seu comportament. Els nostres enemics estan envalentits”.