Diners ni-ni, que ni es dediquen a amortitzar préstecs ni s’inverteixen en dipòsits, lletres del Tresor o plans de pensions. Així es podrien qualificar bona part dels gairebé 900.000 milions d’euros que les llars tenen en comptes corrents del banc, sense oferir gaire rendiment i en de vegades generant costos en comissions de manteniment. Aquesta particular manera de desar els diners sota el matalàs bancari converteix els espanyols en una anomalia a la zona euro.
Segons les últimes dades del Banc Central Europeu (BCE), les llars espanyoles tenien el novembre de l’any passat 866.000 milions d’euros en comptes corrents, al davant dels 847.000 milions dels italians i dels 589.000 dels francesos. Només els superaven els veïns rics del nord, els alemanys, amb 1,73 bilions d’euros.
Els diners ‘ociosos’ s’acumulen a causa de la baixa remuneració dels dipòsits i el foment dels comptes nòmina
Aquest ordre d’aparició no s’ajusta al que es podria esperar del poder adquisitiu de cada país. Si es contrasten les dades amb les de població d’ Eurostat, cada alemany tindria 20.794 euros de mitjana en el compte corrent, en comparació amb els 18.354 euros dels espanyols, els 14.355 euros dels italians i els 8.674 euros dels francesos.
Després de diversos anys de tipus d’interès ultrabaixos, els diners de les llars espanyoles continuen en comptes corrents. Les pujades de tipus d’interès han provocat moviment cap als dipòsits a termini, però menys que el d’altres estats. Allà és on les diferències operen en sentit contrari: els alemanys tenen 321.000 milions estalviats en dipòsits de fins a dos anys de termini, 2,8 vegades més que els 114.000 milions dels espanyols.
Antonio Castelo, analista d’iBroker, al·ludeix a la “baixa rendibilitat” dels dipòsits a Espanya com una de les causes d’aquest fenomen. Segons dades del Banc d’Espanya, rendeixen de mitjana un 2,57% anual, respecte al 3,33% de la zona euro o el 3,8% aconseguit a França o Itàlia. A això s’hi afegeixen altres factors: “Falta la cultura financera” i hi ha “por d’equivocar-se a l’hora d’invertir”.
El conseller delegat de la consultora Inmark, Manuel López, hi afegeix altres motius. Els bancs espanyols, diu, “no tenen un producte específic en què sigui senzill passar d’un dipòsit a la vista a un altre a termini”. A més, “veient les quantitats que s’obtenen amb els dipòsits, molts clients s’estimen més disposar dels diners quan vulguin”. A això s’hi afegeix que el producte que més han estat promocionant els bancs són els fons d’inversió, que sovint generen “desconfiança” en el consumidor.
Un altre factor que potencia els comptes corrents són les campanyes dels bancs per incentivar els comptes nòmina. “La banca busca la vinculació dels clients i el compte nòmina és una bona manera d’aconseguir-ho”, indica el conseller delegat d’ Inmark.
El responsable d’estudis de l’associació de consumidors financers Asufin, Antonio Gallardo, lamenta que “a les entitats grans les ofertes de dipòsits gairebé no han existit”. Els clients, assegura, “s’estan quedant en els comptes corrents perquè no veuen opcions rendibles en què moure els diners”.
Sense conats de guerra pel passiu, les llars espanyoles sí que han mogut entre el gener i el novembre del 2023 uns 55.000 milions d’euros als dipòsits a termini i 22.000 milions més a lletres del Tresor. També van dedicar uns 13.000 milions a amortitzar hipoteques. Posen a treballar els diners, però molt menys que a la resta de la zona euro.
A començament de la dècada passada, el 2010, les llars tenien més diners en dipòsits a termini que en els comptes corrents, tendència que es va capgirar el 2015, quan les segones van començar a ser majoritàries. Ara, i malgrat les pujades de tipus, els diners ni-niencara equivalen a un 88% del que hi ha dipositat al banc, en comparació amb el 12% dels dipòsits.