Enmig d’una allau de definicions pomposes i maximalistes, el periodista i poeta anglès John Betjeman va descriure sense embuts el que era el seu país: “La nostra nació representa democràcia i bon clavegueram!”. Democràcia és poder votar (fer fora els qui ens desagraden) i respectar l’Estat de dret, que ens fa a tots iguals. A costa de bufetades sembla que els espanyols finalment ho anem aprenent.
Bon clavegueram, en canvi, és més al·legòric. Té a veure amb una administració austera, àgil i, sobretot, eficaç. Després d’una dècada de fer volar coloms, sembla que per fi tornem a pensar en si els podrem dur a la cassola. Perquè després de l’informe PISA, del previsible col·lapse d’infraestructures i de la que ens ve a sobre amb la sequera, dues coses semblen clares: tenir mals governs té conseqüències i, en segon lloc, especialment en els afers públics, són pocs els que criden i molts els que callen. Estaria bé no oblidar-se’n.
Tenir mals governs té conseqüències. El Govern no és culpable que no plogui! Però sí que ho és que la sequera ens agafi mal preparats. En pocs dies entrarem a la fase d’emergència. A l’àrea metropolitana es consumeixen 500 milions de litres d’aigua al dia. Si no plou, al mes de juny es necessitaran 12 vaixells diaris per satisfer la demanda. A banda de les limitacions tècniques de la mesura, el preu de l’aigua pot arribar a triplicar-se. El 2008 ja es va haver d’organitzar una solució similar. Va tenir un cost de 50 milions i al final no va servir per res. El primer vaixell consignat no va poder abastir la població perquè l’aigua feia pudor de pintura. Afortunadament va ploure. Dessaladores, aigua regenerada i interconnexió de xarxes garantirien el subministre. Serem capaços de fer-ho?
El Govern tampoc no és culpable del canvi climàtic, però sí que ho és que Catalunya sigui la darrera comunitat autònoma en producció de renovables i que hagi passat d’exportadora a importadora d’energia. Com no ho és de la immigració africana a Europa, però sí de les morts conseqüència de la seva gestió. L’any passat, 6.618 persones van perdre la vida en el seu viatge cap a la terra promesa. De les quals prop de 400 eren nens. Per favor!
Pocs són els que criden i molts els que callen, ens recorda Gregorio Luri que va escriure Jaume Balmes. S’ha vist en relació a la possible ampliació de l’aeroport, a propòsit de Rodalies, la continuació de la B-40 o la supressió de peatges a l’autopista. Perquè més enllà de les bones intencions, el cas és que, de pancarta en pancarta, la presa de decisions s’eternitza.
Ampliació de l’aeroport. Una dada és clara: amb prop de 50 milions de passatgers i 50 connexions intercontinentals, l’aeroport, amb les seves terminals i pistes, arriba al límit de la capacitat. Acreditat l’atractiu de Barcelona a escala planetària i definit el model de ciutat, és l’hora que les autoritats prenguin les decisions necessàries perquè aquesta infraestructura continuï essent útil per a ciutadans i empreses. En la discussió, que ja fa massa temps que dura, dues limitacions semblen inqüestionables: els veïns de Gavà Mar i de Castelldefels Platja han de poder viure amb un soroll en cap cas superior als 60 decibels. I en segon lloc, la possible ampliació de la tercera pista no pot afectar el Remolar. No sembla tan difícil.
El Govern no és culpable que no plogui!, però sí que ho és que la sequera ens agafi mal preparats
Traspàs de Rodalies: un acord històric que ha de suposar el traspàs de 209 estacions i més de 1.200 quilòmetres de vies. I el que és més important, l’assumpció del desafiament d’encarar una gestió amb els estàndards de mínima fiabilitat i confort. L’any 2022 quatre de cada cinc dies el servei va patir incidències
en forma de retards greus. Els acords entre ERC i
PSC, aquests sí, ben tangibles, són un bri d’esperança. Veurem!
B-40. El 2023 ens va deixar signats els protocols per continuar les obres entre Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, a banda de transferir 914 milions per a l’encomana de gestió de diverses obres. Som-hi, no?
Lee tambiénUn fantasma recorre Europa
Gratuïtat de les autopistes. L’AP-7, amb 15 morts el 2023, ha esdevingut, malgrat les restriccions de velocitat, la carretera més perillosa de Catalunya. Haver-nos passat pel clatell la recomanació europea del pagament per ús i per contaminació ha tingut conseqüències. La millor via d’altes prestacions que teníem ha esdevingut una carretereta de mala mort (sic). Fins quan?
Exigim bon clavegueram, perquè si no, amb tots els respectes, haurem d’exercir la democràcia!
Lee tambiénLleons impàvids
