Les guerres de Déu són pitjors
El conflicte entre israelians i palestins ha empitjorat en passar de ser territorial, diu Wieviorka, a religiós. Apunto que potser s’haguessin pogut assolir entre laics pactes territorials d’un any per a l’altre; però quan el conflicte esdevé diví es converteix en mil·lenari i exigeix el sacrifici de generacions, mentre les elits religioses consagren el seu poder perseguint el somni d’un gran Israel o d’un planeta islàmic sencer. Mentrestant, el conflicte renova a tot Occident un antisemitisme d’extrema esquerra, que considera la causa israeliana com a supremacista blanca i colonial; i un altre, que s’escampa a les banlieues franceses, que s’identifiquen amb la marginació palestina. Per frenar-los és més urgent ara treballar per la pau, encara que sigui cada vegada més difícil, que prendre partit.
Antijudaisme, antisemitisme i antisionisme no són el mateix?
En absolut, i la diferència entre ells és rellevant, encara que siguin categories que es confonen de forma perversa com qualsevol racisme. El seu punt de partida va ser l’antijudaisme...
En què es diferencia dels altres antis ?
L’antijudaisme cristià culpabilitzava els jueus de no voler convertir-se i d’haver assassinat Jesús: és a dir, a Déu.
Potser no eren també antijueus Luter i Calvino i altres reformistes cristians?
Sens dubte, com totes les escissions del catolicisme romà començant per l’ortodoxa.
Per què al seu llibre no carrega vostè, com fan tants, contra la Inquisició espanyola?
Perquè d’inquisicions i similars n’hi va haver a molts altres països; però la genuïna aportació espanyola és la “ neteja de sang”...
Per què és crucial en l’antijudaisme?
Perquè el judaisme era només una opció religiosa; però la “ neteja de sang”, en canvi, el converteix en “sang”: és ja biològic, racial, heretat i, per tant, irrenunciable.
No decideixes ni pots evitar ja ser jueu?
Per això va ser el precedent del discurs cientifista sobre la raça del s. XIX, que la ciència no desmenteix –científicament les races no existeixen– fins al s. XX i Roma no condemna fins al concili Vaticà II, ja als anys 60, que va liquidar a la fi l’antijudaisme catòlic.
Com es va inventar la “raça” jueva?
Es va fabular una piràmide racial amb els blancs, que la van inventar, al cim, i –així va néixer l’antisemitisme– posant-la per sota.
Els àrabs no eren també semites?
Sí, i tot era una colossal estupidesa que culmina amb la invenció a Alemanya el 1879 de la “raça i sang jueva” a exterminar, perquè “el jueu conspira, pervers, per dominar el món”.
La religió jueva es podia abandonar, però el semitisme ja era irrenunciable?
I, de la mateixa manera, la nova piràmide racial reforçava el supremacisme blanc colonial europeu que va culminar en el nazisme...
Que acaba en estrepitosa derrota militar.
Per això, els victoriosos conclouen que l’antisemitisme condueix a les cambres de gas...
Per què persisteix, doncs?
Perquè es transforma en antisionisme amb la fundació de l’Estat d’Israel el 1948...
Era el somni sionista fet realitat.
Però tenia molts jueus en contra que preferien ser cosmopolites o d’altres països: eren jueus antisionistes, però ja no antisemites. El debat “sionista” era només de jueus.
El món es va dividir entre anti- i pro-?
Cada dia més jueus donaven suport al nou Israel i Stalin ho celebra perquè acaba amb l’ocupació britànica de Palestina. I cal recordar que Israel va donar suport a l’apartheid a Sud-àfrica; per això ara li és hostil. Però després de la guerra dels Sis Dies, del 1967, la imatge d’Israel es popularitza...
El David jueu contra el Goliat panàrab?
Però Stalin va tornar a barrejar els tres antis al dissimular les purgues antisemites dient que perseguia només traïdors “sionistes”...
Puc ser antisionista i no antisemita?
L’antisemitisme pot haver-se alimentat dels errors i horrors israelians; però la distinció entre els tres antis encara és confusa: hi ha, per exemple, extrema dreta trumpista que és antisemita, però prosionista...
I vostè què hi diu?
L’antisionisme és antisemitisme quan no es limita a criticar un polític o la política d’Israel, sinó que demana la seva total destrucció.
És criticable ara Netanyahu?
Israel és una democràcia atacada per terroristes i Netanyahu ha estat elegit per les urnes; però també és un nacionalista aliat amb radicals religiosos en un Govern que barreja nacionalisme amb teocràcia.
Hi ha racisme antiàrab a Israel?
Els palestins manquen de drets, que sí que tenen els àrabs israelians, als qui, en canvi, se’ls priva de fer el servei militar.
Israel és una democràcia plena ja?
La societat israeliana és una societat que va malament, està malalta; mentre a tot Occident ressorgeix un antisemitisme d’esquerres contra el “colonialisme” israelià.
Israel és una democràcia atacada per terroristes, però ha de complir la llei?
És el debat ara i no es resoldrà si el limitem a confrontar qui diu que Israel només es defensa del terrorisme contra qui diu que es comporta de forma no menys terrorista. I quan dues lògiques inacceptables s’enfronten no passa res positiu.
Què seria positiu?
Treballar per una solució justa i equilibrada, que així seria duradora. I per aconseguir-la, hauria de canviar el Govern d’Israel; els palestins, elegir un líder capaç de negociar de debò; i els estats de la regió, acordar aquesta solució i donar-hi suport.
Per què cada dia sembla més difícil?
Perquè l’ OLP no era religiosa; Hamàs, en canvi, ho és tant com una part del Govern israelià. Hem passat d’un problema de territori a un de religió. I això fa encara més difícil qualsevol solució.