Menys porno i més sexe

Menys porno i més sexe

Totes les alertes i informes que parlen del consum de pornografia entre els menors fan èmfasi en el gran impacte que té aquest fenomen sobre la manera en què els nens i els joves es formen la seva imatge de les relacions sexuals. Fins aquí res no sorprèn. La repetició constant de conductes i de patrons, i més si els comencem a veure des que som infants, acaba donant-los estatus de naturalitat. Com les mentides que s’acaben convertint en suposades veritats a força de repetir-les.

El que personalment em sorprèn més és que de les mateixes alertes i informes es desprèn que el 2024, encara, els menors segueixen rebent poca informació saludable sobre el sexe, de manera que el porno es converteix en un dels pocs referents de què disposen per iniciar-se en la matèria.

Sex Education Season 1

Una escena de la sèrie 'Sex Education' 

Jon Hall/Netflix

Soc d’una generació en què l’educació sexual era pràcticament nul·la. Encara recordo les cares d’estupor amb què una aula de nenes de cinquè d’EGB vam assistir a l’única lliçó que vam tenir durant tota la nostra escolarització sobre “la reproducció humana”. Va ser en una classe de ciències naturals, on la professora ens va ensenyar un gràfic de l’aparell reproductor femení i un altre de l’aparell reproductor masculí i ens va explicar el mecanisme pel qual s’engendraven els nens. Res més.

Estic molt allunyada del món de l’educació escolar i fins fa poc pensava que aquest tema estava força superat. Pel que sembla, a les escoles i als instituts no ho està tant. I als domicilis moltes vegades tampoc. Arran de les últimes revelacions sobre l’impacte del porno he assistit a diverses converses en què els pares admeten que només han parlat de sexe amb els fills si els han preguntat o per advertir-los que prenguin precaucions quan consideren que ja estan en edat de mantenir relacions. O com a molt, per dir-los que no han de fer mai res que no els vingui de gust.

I això quan a les pel·lícules i a les sèries mainstream el sexe sembla cada vegada menys present. Nosaltres, com a mínim, vi­víem a l’època del destape. No era un gran referent. Però almenys deixava entreveure que al món dels nostres adults hi havia un cert interès pel sexe.

Lee también
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...