Rècord de pèl·lets a la Costa Daurada

Els pèl·lets han passat a l’opinió pública per la marea blanca detectada a la costa gallega, episodi de contaminació investigat per la Fiscalia de Medi Ambient. Però aquestes diminutes boles de plàstic són un vell i molest conegut a la Costa Daurada, enemic denunciat per diverses entitats ecologistes, els veïns de la zona i l’Ajuntament de Vila-seca (Tarragonès).

La platja de la Pineda és un dels arenals de tot Europa amb més contaminació per pèl·lets. Un trist registre. “Es van superar dos rècords mundials de recollida de pèl·lets el 2021 (700.000) i el 2022 (dos milions)”, recorda Jordi Oliva, cofundador de Good Karma Projects. La neteja total és tècnicament inviable. La clau és aturar els abocaments en origen.

Ecologistes, veïns i alcalde veuen en la marea blanca gallega l’ocasió de posar fi a la impunitat

Good Karma Projectes lidera, juntament amb Surfrider Foundation, la lluita contra els pèl·lets, i ha posat el focus a la Costa Daurada i també a les illes Balears, on acaba una part de la contaminació detectada al litoral.

El rècord de la platja de la Pineda no és casual. Ho és per la ubicació geogràfica, al costat del polígon petroquímic, a prop del port de Tarragona i a l’àrea d’influència del riu Francolí. Una tempesta perfecta que va atreure fa més de cinc anys l’interès de grups mediambientals d’abast global.

S’han repetit des del 2018 les denúncies públiques, davant els mitjans i els organismes competents, com la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona. L’interès en general ha estat baix, malgrat els esforços, sobretot dels eco­logistes, per visualitzar el problema de contaminació: els pèl·lets no tan sols embruten la sorra (es calcula que només un 10% del ­total dels abocaments arriben a la sorra) i l’aigua del mar i els rius, també suposen un perjudici per a la fauna marina i la salut. Els ­peixos se’ls empassen sense voler i la carn acaba a la cadena alimentària.

El que ha passat a Galícia i el record del Chapapote (2002) ara han donat de retruc una oportunitat al litoral de Tarragona per exigir solucions. Els ecologistes tenen posat el focus a Brussel·les des de fa temps. Més pressió.

Després d’anys de denúncies, l’únic resultat fins ara és la recent obertura per part de la Generalitat de tretze expedients informatius a empreses, la majoria ubicades als polígons químics de Tarragona.

Els expedients, encara en fase d’investigació i recopilació de proves, intentaran acreditar a priori el que fa anys que intenten demostrar els ecologistes amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca: l’origen dels pèl·lets.

Es tracta de boles de plàstic mil·limètriques que la indústria fa servir com a matèria primera. Els productors de pèl·lets i plàstics, sota el focus, destaquen que el problema és la cadena de valor, les empreses que els transporten, emmagatzemen i manipulen.

Part de la indústria química va crear el 2023 amb la Generalitat una plataforma ( Zero Pèl·lets) per lluitar contra les fugues a Tarragona. “Hi ha empreses que s’ho prenen seriosament i d’altres que no. Sentim molta impotència”, insisteix Pere Segura, alcalde de Vila-seca, crític amb el paper del Govern i indignat perquè el seu municipi no forma part de Zero Pèl·lets. “Fa molts anys, molts, que ho denunciem”, afegeix.

La mida, diminuta, i la negligència de part de les empreses expliquen les constants fugues.

Repsol és una de les empreses més actives per intentar “minimitzar les pèrdues involuntàries de pèl·lets”. És també una de les tretze empreses expedientades per Acció Climàtica. “Hi continuarem treballant, no és acceptable que hi hagi pèrdues al medi”, responia dijous Jesús Sancho, director del complex de Repsol a Tarragona, sobre els pèl·lets.