La revista Time va néixer fa un segle i des de fa 95 anys elegeixen la persona de l’any, que més tard es va ampliar a grups o moviments socials. En un cas es va concedir a un invent, com l’ordinador, el 1982 i en una altra a la Terra, el 1988. Aquest any molts esperaven que s’atorgués tal honor a la intel·ligència artificial, però finalment se l’ha emportat la cantant i actriu Taylor Swift.
No tinc clar que sigui el personatge de l’any, però em congratulo que per primera vegada s’hagi elegit algú del món artístic. En tot aquest temps, la cultura semblava interessar poc al jurat de la portada especial de Time , perquè mai abans no va correspondre aquesta distinció a ningú d’aquest univers. Ni Pablo Picasso, Maria Callas o Ernest Hemingway, per posar tres noms de mites planetaris, van ser escollits per la revista.
‘Time’ ha elegit per primera vegada algú de la cultura com a personatge de l’any
L’escriptor Nuccio Ordine, mort aquest any, té un assaig titulat La utilitat de l’inútil , que és un manifest a favor de la cultura. En un segle dedicat obsessivament a l’útil, en què els governs retallen els pressupostos dedicats a les belles arts, en què s’imposa la lògica dels guanys immediats i els beneficis pràctics, pateixen les institucions culturals i les disciplines humanístiques. Els qui estem convençuts que “el que és plaent és més útil que allò que és útil”, com va escriure Leopardi, ens sembla que l’elecció de Time té una mica de rectificació. Com que, a més de ser una celebritat del món musical, Taylor Swift és una persona solidària, que considera Michelle Obama el seu model a seguir i que és lectora de llibres d’història, doncs encara millor.
L’elecció del personatge de l’any va ser una idea sorgida d’un error: el fet de no haver donat la portada a Charles Lindbergh el 1927, després de ser el primer pilot que feia un vol transatlàntic sense escales entre Nova York i París, va fer que s’inventessin el guardó. El seu relat li va valer que, a més, se li concedís el premi Pulitzer de literatura el 1957 per la seva obra Spirit of Saint Louis , que era el nom de l’avió en què va dur a terme la gesta.
Aquest 2024 comença amb tants núvols de tempesta que la música de Taylor Swift pot ser la banda sonora de l’esperança.