Hi ha un consens elevat que l’economia espanyola patirà una desacceleració suau l’any que comença d’aquí uns dies. El creixement del producte interior brut (PIB) podria oscil·lar entre l’1,4% que la majoria d’analistes pronostiquen i el 2% que preveu el Govern espanyol, davant el 2,4% que pot haver crescut al tancament del 2023.
La causa principal d’aquesta desacceleració del creixement es troba en l’impacte acumulat que tenen els elevats tipus d’interès en el consum i la inversió. L’augment dels costos de finançament en les economies domèstiques i les empreses provoca, respectivament, menys capacitat de despesa familiar i d’inversió empresarial. Això no passa només a Espanya, sinó a tots els països de la Unió Europea, que són la destinació principal de les exportacions espanyoles, la qual cosa fa que també estiguin afectades i contribueixin menys a elevar el PIB. Cal tenir en compte que la previsió de creixement del conjunt de la UE és de tot just un 0,9% el 2024, un dels blocs mundials que es comportaran més malament. Això significa que Espanya, malgrat la desacceleració que registrarà, continuarà sent un dels motors de la zona euro en créixer per damunt d’ Alemanya (0,6%), França (0,8%), Itàlia (0,7%) o els Països Baixos (0,5%).
L’economia espanyola serà un motor de la UE malgrat la seva lleu desacceleració
La contrapartida positiva al creixement econòmic europeu més baix és el fre de la inflació, tant el 2023 com el 2024. A la zona euro arribarà a baixar fins al 2,7% a finals de l’any vinent, segons el BCE, després d’haver crescut aquest any un 5,4%. A Espanya, en canvi, la inflació pot repuntar el 2024 fins al 4,3%, com a conseqüència de la retirada de les subvencions als combustibles, després de tancar aquest any probablement en el 3,6%. Aquesta evolució favorable de la inflació a la zona euro pot propiciar un comportament menys agressiu del BCE, fins al punt que fins i tot podrien baixar lleugerament els tipus d’interès a mitjans de l’any vinent. En realitat, el mercat interbancari, com demostra el descens que ja ha registrat l’ Euribor, aposta que serà així.
La creació d’ocupació, com a conseqüència d’un dinamisme econòmic més baix, pot contenir-se significativament. La majoria d’empresaris creuen que hi haurà un fre en aquest àmbit. El Govern espanyol, tot i això, espera que entre el 2023 i el 2024 hi hagi 700.000 llocs de treball més a temps complet i que la taxa d’atur es redueixi per sota de l’11% malgrat l’increment de població activa que hi haurà. Aquesta podria arribar al rècord de 24 milions de persones el 2024.
Un fet que marcarà decisivament l’evolució de la despesa als pressupostos de l’ Estat és l’acord aconseguit fa poc en el si de la UE per a la reinstauració de les regles de control fiscal que es van suspendre a causa de la pandèmia i de la crisi d’ Ucraïna. L’augment dels tipus d’interès encarirà també el cost del deute públic espanyol i això suposarà una altra restricció per a la despesa pública. L’ Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha aconsellat al Govern central que faci un ajust en la despesa pública per poder pagar les pensions sense superar els límits que la Unió Europea ha establert. Afortunadament, la continuïtat de l’arribada dels fons europeus permetrà que es faci sense afectar en excés la inversió pública.
Per propiciar un creixement econòmic més alt del previst, l’OCDE proposa al Govern central un augment important dels recursos per a investigació, la reducció de les diferències regulatòries entre autonomies, una clara aposta per millorar els resultats educatius i un règim fiscal que faciliti la transició energètica. Tot això suposaria un estímul per afrontar amb més garantia de creixement econòmic les incerteses que encara persisteixen com a conseqüència de les greus tensions geopolítiques a l’ Orient Mitjà i Ucraïna. Els dos conflictes són el principal factor de risc per a l’economia per l’impacte potencial sobre els mercats d’energia.