La Costa Daurada i el delta de l’Ebre desmunten passejos marítims

Canvi pioner d’estratègia en alguns dels municipis de la Costa Daurada i del delta de l’ Ebre castigats contínuament per temporals marítims cada vegada més intensos i freqüents, a cavall de l’emergència climàtica. De reparar cada any els abundants danys provocats per l’onatge als passejos marítims a desmuntar les estructures fixes de ciment i asfalt, renaturalitzar part de la façana litoral urbanitzada feia dècades i retrocedir terra endins per donar més espai a la platja i el mar.

Una estratègia que, a més, els científics asseguren que sí que serà eficaç per protegir el litoral davant la pujada del nivell del mar. A càrrec del Ministeri per a la Transició Ecològica, entre els primers que ja han decidit fer el pas enrere hi ha els ajuntaments de Vila-seca (Tarragonès), que comença les obres de remodelació a començaments d’any, Calafell (Baix Penedès), també el 2024, i Roda de Berà (Tarragonès), tot i que, en el seu cas, amb el projecte encara en fase d’estudi. També l’Ajuntament de l’Ampolla, al litoral deltaic, actuarà d’acord amb el ministeri en una de les zones més afectades per la crisi climàtica, a la platja de l’Arenal, en un tram d’uns dos quilòmetres. Es traurà el passeig marítim per recuperar una platja ara trencada.

Les decisions polítiques, de consens entre les administracions locals i el Govern central, amb
plenes competències a l’espai de domini públic marítim terrestre, coincideixen amb el criteri dels científics, fet que també és innovador.

“Són infraestructures que han quedat obsoletes, però és important que socialment s’entengui la importància d’adaptar la infraestructura de la costa a la pujada del nivell del mar i els temporals marítims cada vegada més freqüents”, explica Carles Ibáñez, director científic del Centre en Resiliència Climàtica de l’ Eurecat ( Centre Tecnològic de Catalunya). “Cal redissenyar el litoral de manera ordenada i pactada i les administracions supramunicipals han d’ajudar els ajuntaments a fer aquesta transició”, afegeix Ibáñez.

Alguns ajuntaments comencen a tenir clar que amb l’ avenç de la crisi climàtica cada vegada té menys sentit fer inversions milionàries per reconstruir els trams dels passejos marítims més vulnerables i veure’s obligats a demanar, a més, l’aportació cada primavera de desenes de milers de metres cúbics de sorra a les platges desprotegides i malmeses.

“El criteri va canviar a partir del temporal Gloria , estem en un punt d’inflexió. El Ministeri per a la Transició Ecològica no pagarà més reparacions de passejos marítims en domini públic. Apostem per solucions estructurals i sempre intentem arribar a acords amb els ajuntaments afectats”, explica Antoni Espanya, cap de Costes del ministeri a Tarragona. La intervenció en els quatre primers municipis “animarà altres ajuntaments a renaturalitzar la seva costa”, afegeix Espanya.

Vila-seca, l’Ampolla, Calafell i Roda de Berà seran pioners en la renaturalització de la façana litoral

Els passejos marítims són un gran aparador turístic per als municipis de sol i platja. Sorgits sobretot als anys setanta i vuitanta, la urbanització de bona part de les façanes marítimes es va fer just darrere de les platges, massa a prop de l’aigua.

La Costa Daurada i el delta de l’ Ebre pateixen especialment les conseqüències de la pujada del nivell del mar i dels temporals marítims cada vegada més intensos. Això explica, en part, que estiguin entre els municipis pioners en un canvi d’estratègia que afectarà previsiblement altres trams arreu del litoral català.

El context urbanístic de cada passeig marítim és clau per fer viable o no el seu desmuntatge i el procés de renaturalització. Es necessita sobretot espai per poder retrocedir i donar més espai d’acomodació en cada cas al mar i la platja. Quan es tracta de trams costaners amb habitatges o altres propietats com ara restaurants molt pròxims a peu de passeig marítim, la situació es complica especialment. És molt més factible desconstruir un passeig marítim, un espai d’ús públic, que plantejar expropiacions.

Un dels municipis més castigats pels temporals, Altafulla (Tarragonès), té el problema del context urbà. Enganxades al passeig marítim, enorme atractiu turístic, hi ha cases i locals comercials, restaurants inclosos. Desfer-lo és inviable per l’enorme impacte humà i econòmic.

L’últim gran temporal marítim, a l’octubre, va tornar a castigar amb duresa el passeig marítim d’Altafulla. S’ha encarregat un estudi a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per analitzar la dinàmica dels últims sis anys del litoral davant els temporals i decidir com actuar a mitjà termini.

La solució plantejada, que no s’executarà fins a tenir llest l’estudi de la UPC previsiblement el 2025, és la construcció d’un espigó. Mentrestant, el govern municipal ( L’EINA i Junts) demana al Govern central que cofinanci la remodelació del passeig marítim. “Sabem que Costes ha dit que no remodelarà més passejos marítims, però en altres municipis hi ha solucions de consens entre ajuntaments i Estat i a nosaltres ens agradaria arribar a un acord”, va explicar Alba Muntadas, coalcaldessa d’Altafulla, després de presentar fa unes setmanes l’estudi encarregat a la UPC.

La renaturalització és clau per protegir millor la franja costanera de la pujada del nivell del mar

El passeig marítim de la Pineda (Vila-seca), en una de les platges més freqüentades de tota la Costa Daurada, enclavament turístic, es convertirà a començaments del 2024 en un dels primers escenaris on es començarà a fer realitat el canvi de paradigma. La línia de costa retrocedirà uns vint metres. El projecte es començarà a visualitzar ara, però és fruit d’una feina de molts anys. La mirada també és llarga: l’horitzó és el 2100, quan es preveu que el nivell del mar pugi entre mig metre i un metre.

S’eliminarà la carretera i crearà una zona de dunes i vegetació per protegir el litoral. La inversió, de prop de 10 milions d’euros, ha rebut fons europeus. “Si mires la platja de la Pineda des de l’aire, la gran majoria d’espais són zones verdes o d’ arena, fruit també d’expropiacions. Fa trenta anys que batallem. Perquè una platja tingui futur, cal tornar a naturalitzar-la”, raona Pere Segura ( Junts), alcalde de Vila-seca.

La renaturalització tindrà un paper clau en la protecció de la franja litoral davant la pujada del nivell del mar. “És el peix que es mossega la cua. Si hi ha menys espai a la costa perquè es va urbanitzar, la platja està més debilitada davant la força del mar. I, si les platges estan cada vegada més debilitades, no disposem d’aquesta barrera natural”, alerta Ibáñez ( Eurecat).

“Si aportes sorra en una platja que no està en equilibri, la sorra s’acabarà perdent”, adverteix Espanya ( Costes). I amb la sorra, milions d’euros de diner públic.

A Segur de Calafell (Baix Penedès) es demolirà ben aviat part de la plaça del Mil·lenari per guanyar espai de platja. El Ministeri per a la Transició Ecològica finançarà les obres, que ja han superat tots els tràmits administratius. L’actuació ajudarà a estabilitzar la platja de Mas Mel, castigada pels temporals.

No serà l’única acció de renaturalització a Calafell. “N’estem valorant d’altres i n’hi haurà més”, explica Aron Marcos, regidor d’ Ecologia Urbana. “Ha arribat el moment d’actuar, no hi ha cap altra alternativa que adaptar-nos al canvi climàtic, hem de desconstruir. Si ho expliques amb sinceritat, els veïns ho entenen i la gent prefereix tenir més platja; el passeig marítim no ens protegeix”, afegeix Marcos.

“No tenim cap altra alternativa que adaptar-nos al canvi climàtic, hem de desconstruir”

A Roda de Berà també tenen clar que s’haurà de desmuntar passeig marítim i renaturalitzar la platja Llarga, actualment urbana, i viatjar tres dècades enrere. El projecte encara està en un estat molt embrionari, però el govern municipal ho veu amb bons ulls.

“S’ha de treballar la resiliència per convertir un problema greu en una oportunitat que implica una inversió”, alerta Ibáñez ( Eurecat), veu de referència de les estratègies per fer front a l’emergència climàtica des del delta de l’ Ebre. En un territori com la plana deltaica, la pujada del nivell del mar tindrà un impacte encara més gran si no s’actua.