Malàisia tanca els ports als vaixells de càrrega de bandera israeliana
Crisi a l’ Orient Mitjà
Un dron iranià impacta sobre el vaixell de càrrega ‘Chem Pluto’ a l’Índic
Un vaixell de càrrega creua l’estret deSuezen direcció almar Roig
Va començar a Suez i s’acosta a Malacca. La pressió sobre els nusos del comerç marítim mundial s’ha aguditzat una mica més aquesta setmana. El pols a Israel llançat pels rebels iemenites al mar Roig ha pres un relleu inesperat, tot i que més focalitzat, a Malàisia. El seu primer ministre ha anunciat que prohibirà l’entrada de qualsevol vaixell de càrrega amb bandera d’Israel. Anwar Ibrahim ha afegit un veto exprés per als vaixells mercants de la desena naviliera del món, de nacionalitat israeliana: “El meu Govern retira l’autorització a Zim per atracar en qualsevol port malaisi”.
La mesura, “amb efectes immediats”, ha estat justificada per Anwar com a resposta “a la violació dels principis humanitaris fonamentals i de la legalitat internacional a Gaza” per part d’Israel; responsabilitza el seu exèrcit “de matances i atrocitats contra civils palestins”. Així mateix, els vaixells amb destinació a Israel tindran vetat carregar mercaderia als ports malais.
McDonald’s ha estat objecte de boicot a Indonèsia per haver regalat McMenús a soldats israelians
Tot i que Malàisia no manté relacions diplomàtiques amb Israel, des del 2002 permetia que les naus de la israeliana Zim atraquessin als seus ports. Des del 2005 també podien descarregar mercaderies. Però la situació dramàtica a Palestina hauria fet canviar d’opinió l’actual primer ministre.
La multinacional Zim va ser fundada per jueus a Palestina el 1945. Haifa és el seu port de referència i cotitza a la Borsa de Nova York, on aquest any s’ha deixat un 43%. Segons alguns barems, Zim és la desena naviliera de contenidors del món per volum de trànsit (2,1% del total mundial). Opera en més de 80 països.
“La crisi humanitària va camí d’afectar no només Palestina o la resta de l’ Orient Mitjà, sinó que marcarà les relacions mundials durant molts anys”, va advertir Anwar ja fa un mes a San Francisco. Participava en la cimera Àsia- Pacífic i no es va mossegar la llengua quan va prendre la paraula, durant el dinar de caps d’Estat i de govern, entre els quals hi havia Joe Biden i Xi Jinping: “El que està passant a Gaza, la manera en què es tolera la seva destrucció massiva, és clarament un abandonament de la responsabilitat moral”.
Segons el primer ministre malai, el seu Govern ja ha rebut tres peticions de la diplomàcia dels Estats Units perquè catalogui Hamàs com a “organització terrorista”. Cosa que, segons ha dit, no pensa fer mai. Abans com ara, els líders de l’organització són rebuts amb honors a Malàisia, tot i que fa cinc anys un membre de Hamàs va ser assassinat a trets al davant de casa seva a Kuala Lumpur, presumptament per agents del Mossad.
Malàisia no està sola a Àsia, on països de majoria musulmana gaire més populosos, com ara Indonèsia, Bangla Desh o el Pakistan, tampoc no reconeixen Israel. Només Palestina. Dissabte, un vaixell de càrrega de la britànica Amrey que transportava productes químics, Chem Pluto , va ser objecte de l’impacte d’un dron iranià, segons fonts de l’ exèrcit dels Estats Units. El vaixell de càrrega anava de l’ Índia a l’ Aràbia Saudita. Iran no n’ha volgut fer comentaris.
Com a efecte secundari, en aquest vèrtex musulmà del sud-est asiàtic, s’ha reforçat el boicot a empreses israelianes o que presumptament donen suport a Israel a la present guerra. Per exemple, la cadena d’hamburgueseries McDonald’s va ser crucificada a les xarxes indonèsies quan es va divulgar que estava regalant McMenús a soldats israelians. El boicot en va buidar els restaurants a l’arxipèlag i va obligar la franquícia local a fer descomptes d’un 50% i a assegurar la seva simpatia per “la resistència”.