La taxa de fecunditat de la Catalunya dels 8 milions d’habitants “és a l’uci”

Demografía

Las catrinas mexicanas conquistan la Rambla. La catrina es el icono de la celebración del día de los Muertos en México. Unos personajes caricaturizados en exceso, que se asocian a la muerte, y que ayer desfilaron por la Rambla en una iniciativa organizada por una asociación cultural mexicana y Amics de la Rambla. Hombres y mujeres con los rostros garabateados como si fueran calaveras floreadas y sonrientes se pasearon por el centro de la ciudad robando decenas de fotografías de las multitudes de visitantes que ayer abarrotaban el paseo.

Una festa mexicana a la Rambla

Xavi Jurio

Catalunya, amb la taxa de naixements més baixa de la seva història, ha passat dels sis milions d’habitants del 1987 als actuals vuit milions. L’1 de novembre els habitants de Catalunya eren 8.005.784 (4.065.088 dones i 3.940.696 homes), segons l’ Institut d’Estadística de Catalunya, que calculava que aquesta xifra se superaria més tard, a finals d’aquesta dècada.

El conseller de Drets Socials de la Generalitat, Carles Campuzano, va conversar ahir a la nit sobre aquesta qüestió amb Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics. La trobada forma part d’un cicle de conferències del Cercle d’Economia i va ser moderada per una integrant de la junta directiva, Rita Amela.

Dos de cada tres nadons que neixen són de mares estrangeres, diu el Centre d’Estudis Demogràfics

El títol genèric de les xerrades no pot ser més revelador, La immigració als països avançats: problema o solució? L’epígraf concret de l’acte d’ahir també és molt significatiu: Som 8 milions... i ara què? Doncs ara, com diu l’acudit, Catalunya s’haurà de buscar un hotel més gran.

Aquest metafòric hotel seran, en paraules del conseller Campuzano, les polítiques d’integració social i d’atenció a la vellesa. Ell i Albert Esteve van recalcar que no havien viscut mai més habitants “en aquest raconet del planeta”, però paradoxalment no s’havia produït mai un creixement natural tan baix, és a dir, una diferència tan gran entre les defuncions i els naixements. Catalunya té “la taxa de fecunditat a l’uci”, com va dir Albert Esteve.

Si ha crescut, ha estat grà­cies a la immigració. “Dos de cada tres nadons que neixen són de mares d’origen estranger”, va explicar aquest expert en demografia. “Sempre hem estat un país d’immigrants”, va replicar el conseller de Drets Socials, que va recordar que quan ell va néixer, el 1964, “més d’un 50% de les persones que vivien a Catalunya no havien nascut aquí”.

Lee también

Corea del Sud recorrerà a més immigrants per evitar “l’extinció”

Jordi Joan Baños
A woman flattens recruitment notices during a job fair for North Korean defectors in Seoul on December 1, 2023. Over 1000 North Korean defectors attended the job fair, organised by South Korea#{emoji}146;s Unification Ministry, with 141 companies and government agencies taking part in recruiting jobseekers. (Photo by ANTHONY WALLACE / AFP)

Tornem a una de les preguntes del Cercle d’Econo- mia: i ara què? “Sí, hem estat un país d’immigrants, però si volem continuar sent un país caldrà potenciar les polítiques de cohesió social”, va res­pondre el conseller, que va lamentar el baixíssim percentatge del PIB que Espanya destina a aquestes polítiques.

El Centre d’Estudis Demogràfics és “una de les joies menys conegudes i més rellevants de Catalunya”, segons el Cercle d’Economia. El director d’aquest observatori sobre la població va vaticinar que els pròxims “deu o quinze anys Catalunya arribarà als nou milions”. Un acudit de l’època de Jordi Pujol, que era a primera fila de l’auditori, el presentava viatjant a la Xina i dient: “ Som sis milions”. “Molt bé, i en quin hotel s’allotgen?”.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...