Simon Bernard respon a la trucada de La Vanguardia des de Guayaquil ( Equador), pocs dies abans d’iniciar la travessia del Pacífic. Aquest enginyer naval francès i oficial de la marina mercant, de 32 anys, és cofundador i president de Plastic Odyssey, una organització dedicada a lluitar contra la pol·lució plàstica, un dels pitjors desastres ecològics de la nostra època.
L’expedició que dirigeix Bernard va començar l’octubre del 2022 i durarà tres anys. Són una vintena a bord del vaixell, majoritàriament francòfons de tres continents. El Plastic Odyssey
–batejat com el projecte– és un vell vaixell d’exploració oceanogràfica, de 39 metres d’eslora, totalment remodelat. Van recórrer primer la Mediterrània ( Líban, Egipte, Tunísia) per continuar després amb escales al Senegal, Cap Verd, Brasil, la Guaiana francesa, diverses illes del Carib, Colòmbia i Panamà.
“Els països pobres són els més enginyosos i innovadors per al reciclatge”, destaca Simon Bernard
La idea li va sorgir a Bernard el 2016 quan va veure la platja d’ Hann, al costat de Dakar (Senegal), un dels exemples més dramàtics de rebutjos plàstics sense control. La iniciativa compta entre els seus patrocinadors amb una important firma francesa de cosmètics i un banc, a més de donacions particulars. Plastic Odyssey necessita dos milions d’euros a l’any per tirar endavant la seva tasca.
En contra del que pugui semblar, l’objectiu de l’expedició no és tant netejar els
oceans del plàstic ja acumulat sinó buscar solucions de reciclatge duradores i barates, així com, sobretot, sensibilitzar per a un ús mínim en el futur d’un material tan problemàtic. “Cal concentrar-se en la terra, que és on obtindrem més impacte –afirma Bernard–. El vaixell ens serveix per desplaçar-nos i arribar a llocs difícilment accessibles, com illes”. El fundador de l’oenagé també trenca amb el mite que hi ha un continent sèptic, una illa gegantina formada per residus plàstics. “Quan estàs al mar, no t’adones veritablement del problema –explica–. En realitat hi ha molt poc plàstic flotant a la superfície. Està submergit o a les costes”. Segons Bernard, és poc realista, tècnicament i econòmicament, netejar els oceans i filtrar l’aigua dels microplàstics, però sí que cal frenar de manera dràstica els abocaments. Es calcula que cada minut van a parar als mars unes vint tones de plàstic.
El Plastic Odyssey té un laboratori a bord sobre procediments low tech (de tecnologies simples, barates i sense patents) per al reciclatge. El plàstic ja utilitzat pot convertir-se en llambordes, teules o un gran nombre d’objectes pràctics. En cada escala hi ha valuosos intercanvis amb empreses i recicladors locals. Els expedicionaris van quedar especialment impressionats de les experiències a Colòmbia.
– Què és el principal que ha après d’aquest viatge?
– Ens adonem diàriament que el que
realment funciona no sol haver tingut visibilitat, ha quedat fora de radar i no es coneix. Són gent que s’ha espavilat i no rep subvencions. M’ha marcat l’enginy amb què aconsegueixen fer coses que funcionen molt bé amb pocs mitjans.
– Algun descobriment especial que vulgui esmentar?
– Veiem que els països en dificultats, els que tenen menys recursos que França o Europa en general, són els que han inventat sistemes més innovadors i originals, els que consumeixen menys energia, són més barats i funcionen millor. Hi ha molt a aprendre de llocs on passen privacions, dels països pobres. És on hi ha més enginy i innovació.
– Vostè és molt jove. Té 32 anys. Imagino que és un somni poder fer aquest viatge.
– Sens dubte, és una oportunitat increïble. És apassionant conèixer gent que es dedica a una qüestió que no és necessàriament sexi. Ens trobem en abocadors, en fàbriques que processen rebutjos. No són llocs de fàcil accés. Al principi són reticents. Però el vaixell ens ajuda. Quan ens visiten ho entenen de seguida. Llavors ens reben amb els braços oberts.
Al Plastic Odyssey encara li queda una llarga ruta per Oceania, Àsia i l’ Àfrica fins a tornar a Marsella, el port de partida, el 2025. Abans d’acomiadar-se, Bernard posa èmfasi que no hi hagi un equívoc sobre la seva missió principal: “Compte!, el reciclatge no és la solució per al plàstic, com pretén de vegades la indústria. No podem continuar com si res. Reciclar és una solució del passat, però no del futur. El nostre missatge és reduir-ne el consum el màxim”.