“Mataré el meu marit”
Truca una senyora al Telèfon de l’ Esperança i diu: “Mataré el meu marit i n’amagaré el cadàver”. El voluntari que escolta tempera nervis, empatitza i xerra amb la postulant a assassina domèstica. El voluntari no és policia, jutge, metge, advocat, psicòleg, sacerdot o psiquiatre, sinó un veí del celobert de l’anonimat, prest a escoltar sense retrets. Més trucades: “El meu fill adolescent no em parla”. O “avui he fet un brou boníssim”. O “de nen van abusar de mi”. O “m’he enfadat amb la meva jove”. O “la meva filla m’ha dit que se suïcidarà...”. Necessitem companyia, necessitem confidents. Voleu ser-ne un? Entreu a Telefonoesperanza.com, ompliu el formulari i us trucaran per verificar si sabeu escoltar i ajudar. Un lema us guiarà: “Hi ha esperança”. Perquè sense no es pot viure.
El número del Telèfon de l’ Esperança és...
934 144 848.
Qui truca a aquest número?
Vam atendre 43.000 trucades al llarg de l’any 2022.
Què volien?
Parlar amb algú.
Això és tot?
Li sembla poc?
Tenint amics, parella, germans...
Té vostè algú que l’escolti?
Sí.
I l’escolta a consciència?
Sí.
Sense jutjar-lo, digui el que digui vostè?
Sí.
I s’atreveix vostè a explicar-li tot, tot?
Sí.
Doncs molta gent no té res d’això!
El Telèfon de l’ Esperança ho supleix?
Sí. Els voluntaris escolten sense jutjar.
Expliqui'm una trucada.
Una adolescent truca. És a la seva habitació. Al menjador, els seus pares miren la tele.
Una estampa molt familiar.
“Em faig un tall al braç amb un ganivet”.
Què?
Això diu la noia. El voluntari allarga la conversa. Finalment aquella noia es va calmar.
Però... amb els pares al costat i...?
Sí, la noia se sentia molt sola, tan sola que va necessitar autolesionar-se.
O potser va pensar a suïcidar-se...
Les trucades de suïcides creixen any rere any. Persones que anuncien el seu suïcidi.
Què fa el voluntari llavors?
Parlar i parlar. Sap com allargar la conversa, i mentrestant alerta el 061 perquè prepari una ambulància.
Però... no pot saber on ha d’enviar-la!
El voluntari procura que en algun moment el comunicant digui on és.
Funciona?
El 2022 vam evitar així 250 suïcidis.
Poden sentir-se’n orgullosos.
Per a temptatives de suïcidi tenim avui el TPS ( telèfon de prevenció del suïcidi).
Digui-me’l, sisplau.
900 925 555.
Si truco, què hi trobaré?
Una conversa d’igual a igual. No parlarà amb un metge o un psicòleg, serà algú normal, una xerrada de tu a tu.
I després, què?
Qui ha trucat s’està alleujant i penjarà quan vulgui tallar la trucada.
Però... després pot suïcidar-se...
“He pres vuit pastilles”, deia una noia mentre s’encaminava cap a l’hospital del Mar... Era a l’entrada i la vam salvar.
“Qui anuncia que se suïcidarà, no ho farà”, diu el saber popular.
Quin error! Una ideació suïcida verbalitzada pot ser el pròleg d’un suïcidi.
“Parlar als mitjans del suïcidi pot inspirar eventuals suïcides”, es diu.
Al contrari! Avui sabem molt bé que és molt beneficiós parlar-ne clarament.
Proposen cap mesura més?
Sí: sabem que els joves avui no fan servir el telèfon... i hem creat un número de mòbil per poder xatejar per WhatsApp.
Digui-me’l també!
679 333 363.
I està funcionant aquesta idea?
Vam encertar! Hem tingut ja dues mil converses amb joves. Sàpiga que hi ha tres milions d’espanyols diagnosticats de depressió, i se suïciden onze cada dia...
Tremenda xifra.
La gran pandèmia del segle XXI és la fallida de la salut emocional: la patirà una de cada quatre persones en algun moment de la seva vida. A mi mateix m’ha passat!
Sí? Què li va passar?
Callava mentre l’angoixa creixia dins meu... I un dia em vaig ensorrar. I no he oblidat els que em van escoltar... Parlar és clau!
Algun altre telèfon per parlar?
Anoti també el telèfon de la Fundació Ajuda i Esperança, on treballo des de fa sis mesos: 932 020 260.
Quin perfil té el comunicant mitjà del Telèfon de l’ Esperança?
Hi ha lleugerament més trucades de dones que d’homes, malgrat que hi ha més homes suïcides. Tots necessiten comunicació encara que sigui amb un anònim.
I què solen explicar els que truquen?
Casos d’assetjament escolar o laboral. O abusos. O maltractaments. O infidelitats. Por de confessar l’homosexualitat...
I quin és el perfil dels voluntaris anònims del Telèfon de l’ Esperança?
Variat, i els impartim classes d’escolta activa, paciència, transmetre calma...
Quants voluntaris són?
Actualment tenim 400 voluntaris... i necessitem doblar-los! Fins a uns 800.
Què se li exigeix al voluntari?
Tres intenses hores del seu temps cada quinze dies per escoltar altres persones. És un altruisme anònim. Que bonic que és veure una societat que s’ajuda a si mateixa!