Fa vint anys, la primera ciutat de Nevada li va demanar a l’agència R&R Partners una campanya per promocionar el turisme i els seus executius es van inventar una frase que després s’ha repetit mil vegades: “El que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas”. L’eslògan s’ha convertit en una al·legoria que els problemes s’han de resoldre a casa, per no produir mals majors. Però el PP no pensa igual, al contrari, així que ha dut a l’ Eurocambra el que no sap solucionar al Congrés dels Diputats. No és un fet nou, el que resulta una novetat és que una qüestió interna vulguin magnificar-la com un afer europeu. En concret, la llei d’amnistia, que abans de ser abordada a les Corts espanyoles ja s’ha discutit a Brussel·les.
Puigdemont, seguint la sessió del dimecres
El més feliç de la Cambra ha estat l’eurodiputat Carles Puigdemont, que va aconseguir que el món el mirés. El PP va voler buscar la solidaritat europea amb la denúncia de la mesura de gràcia com la pedra en la qual pot ensopegar (i desnucar-se) la democràcia espanyola. I sobretot, el que va possibilitar és que Puigdemont celebrés “el circ viscut”, que segons el seu parer “ajuda a la internacionalització del procés”. A això se li’n diu en castellà “salir el tiro por la culata”, en català es prefereix l’expressió “quedar-se amb un pam de nas”, menys virulenta i més còmica.
Al PP no li agrada l’eslògan que diu que “el que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas”
El PP, des que Manfred Weber presideix el Partit Popular Europeu, ha trobat el seu millor aliat. Curiosament, està enfrontat amb la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que és alemanya com ell i del seu mateix partit. Tot i això, l’únic que va treure de la sessió és que el comissari de Justícia, el belga Didier Reynders, digués que seguiran l’assumpte de prop, però que es tracta d’un afer intern d’ Espanya que s’ha de gestionar en el marc de la Constitució. Sembla poca cosa.
La UE té problemes més importants –com ara dues guerres a les seves portes– que un assumpte domèstic encara per debatre. I el PP també, com ara assumir que els seus socis de Vox només els causaran enrojolament. El mateix dia del debat a l’ Eurocambra, Ignacio Garriga deixava anar al Parlament que la Catalunya d’avui s’assembla a l’ Alemanya nazi. I no va ser perquè tingués un mal dia.
Lee también
